Sífax era el més poderós dels prínceps nadius i inclús havia lluitat contra Cartago. I a més, les seves fronteres estaven separades només per un petit estret d’Hispània. Escipió va considerar que pagava la pena córrer tan gran risc i va fer els arranjaments per visitar Sífax. Va deixar la defensa d’Hispània en mans de Luci Marci a Tarragona i de Marc Silà a Cartago Nova, i amb dos quinquerrems va sortir cap a l’Àfrica. Com que el mar estava calmat, varen fer el trajecte a rem, tot i que de tant en tant una lleugera brisa els ajudava. Arribats a la capital númida, va passar que Àsdrubal, expulsat d’Hispània per Escipió, havia entrat al port amb les seves set naus, quan varen albirar les dues de Roma. Sense cap dubte que eren enemigues i que podien sobrepassar-les per superioritat numèrica, varen iniciar els preparatius per sortir i atacar abans que entressin al port, però els esforços de mariners i soldats varen ser inútils quan una refrescant brisa marina va omplir les veles dels quinquerrems romans i els van dur a port abans que els de Cartago poguessin llevar àncores. Arribats al port, no es varen atrevir a atacar-los, per no molestar el rei númida. Àsdrubal va desembarcar primer i Escipió i Leli un xic més tard, i es van dirigir tots on era el rei. Sífax va considerar aquests fets un honor, i realment ho era, que els capitans de les dues  nacions més poderoses del seu temps fossin allà cercant la seva amistat i aliança. Els va convidar a ser hostes seus i ja que la Fortuna els havia reunit sota el seu sostre, amb el mateix ànim va voler posar-los d’acord. Escipió va negar-s’hi, dient que si bé no tenia cap querella personal contra el cartaginès, no podia debatre assumptes d’estat sense ordres del Senat. Al sopar, a petició de Sífax, Àsdrubal i Escipió varen ocupar el mateix seient. L’encant innat d’Escipió es va guanyar tant Sífax com el mateix Àsdrubal, que va declarar que admirava Escipió, i més ara que el coneixia personalment i que no dubtava que Sífax el recolzaria —tal era l’habilitat del romà per guanyar-se els homes. La qüestió, pels cartaginesos, ja no era com s’havia perdut Hispània, sinó com mantenir l’Àfrica. Que no era per plaer i amor als viatges que el general de Roma havia sortit de la seva recentment conquerida província amb només dues naus, deixant allà el seu exèrcit, per entrar a la terra dels seus enemics, confiant en la fidelitat no provada del rei númida. Diu Polibi que varen arribar a algun tipus d’acord, que segons les fonts podria ser una neutralitat de Sífax en la guerra entre Cartago i Roma. Poc temps va passar fins que Sífax es va deixar seduir per una realitat femenina que arribava de Cartago, la filla d’Àsdrubal, Sofonisba, que altres fonts ens expliquen que s’havia promès temps enrere amb el príncep númida Masinissa, el qual s’havia enamorat d’ella o la desitjava intensament. Àsdrubal era conscient que sense Sífax Cartago tenia una situació molt complicada i va anar a visitar-lo per oferir-li la mà de Sofonisba, que devia ser una bellesa extraordinària en l’edat de casar-se. De la visita ens en parla Livi: «Àsdrubal va fer una visita a Sífax. Quan va veure que el príncep desitjava apassionadament l’enllaç —els númides són, de tots els bàrbars, els amants més ardents—, va manar portar a la noia des de Cartago i varen accelerar la boda. La satisfacció per l’enllaç es va veure incrementada pel fet que venia amb una aliança política. Es va redactar un tractat i es va ratificar i juramentar entre Cartago i Sífax, en què ambdues parts es comprometien a tenir els mateixos amics i enemics». I Masinissa, definitivament, perduda qualsevol raó per mantenir fidelitat a Cartago, es va aliar amb Escipió i Roma!