Malgrat haver nascut a la metròpoli, sempre he tingut inquietud per com orientar-me tant en zones urbanes com a la natura, tenint en compte que a l’hemisferi nord és fàcil conèixer els punts cardinals amb un rellotge analògic i, en cas de no portar-ne, et pots ajudar amb els dits de la mà.
Avui en dia, els nous vehicles porten el GPS de sèrie, tots els telèfons mòbils tenen l’aplicació de brúixola i fins i tot alguns rellotges; tot plegat, de força utilitat si et perds i saps com funcionen.
Però ves per on, amb tanta tecnologia i intel·ligència artificial, sembla ser que els nostres dirigents, estan molt des­orientats o, col·loquialment parlant, han perdut el nord.

Els informes del SEPE i l’INE indiquen que som 22.268.000 ocupats, dels quals 2.900.000 són funcionaris, 3.450.000 autònoms, 2.553.000 aturats i, amb altres figures laborals i/o mantinguts com els alliberats sindicals, ens queden 14.400.000 assalariats per a un cens de 49.315.000  habitants; pocs cotitzants actius per mantenir engreixada tota la maquinària de funcionaris, aturats vitalicis, pagues, paguetes, ingrés mínim vital, subsidis, els 14 milions de pensionistes i, per acabar-ho d’adobar, la piara de polítics i altres bestioles assimilades amb els seus vicis i extravagàncies.

La nostàlgia ens fa rememorar els temps aquells en què podies fer hores extres ben remunerades, fins i tot en «negre», juntament amb les dues pagues extres (18 de juliol i Nadal) per arribar a final de mes, comprar-te un caprici, anar de vacances o adquirir un habitatge, amb un sol sou familiar, amb préstecs hipotecaris amb interessos al 17%, i el creixement poblacional s’aconseguia amb nits de passió sota el llençol, i els forans que venien per quedar-se, era per treballar i assolir el nostre estat de benestar amb la seva integració, si més no, parcial.

Amb l’actual normativa laboral de les 40 hores setmanals dels ocupats (els autònoms i els funcionaris fan altres horaris...) només en casos extrems es poden fer 80 hores extres a l’any remunerades o compensades amb descans.

Malauradament, hi ha famílies que amb tres sous no arriben a final de mes, que no es poden permetre comprar o llogar un habitatge i o viure amb certa dignitat.

L’ingrés mínim vital l’han rebut 2.3000.000 persones (850.000 llars ), xifra que ens hauria de donar vergonya però tenim polítics unineuronals que treuen pit ben orgullosos... De què? De comprar vots?

De retruc, la dirigent guacamaiesca ens vol imposar la reducció de la jornada laboral cobrant el mateix, evidenciant la manca de coneixement del món laboral i empresarial; és clar que a tots ens agradaria cobrar més i treballar menys, però a quin cost? De tancar més empreses? Es més, jo obligaria a pagar la nòmina sense que ni tan sols vagin a treballar...

Pot ser sí que és aquesta la solució definitiva, que tothom tanqui la seva empresa i tots a cobrar l’atur, l’IMV, pagues i paguetes, ja que al cap i a la fi, tenim assegurades les nostres pensions gràcies als nouvinguts que teòricament venien a cotitzar...

Sort en tenim que ni l’oposició ni el fugitiu ni d’altres acòlits estan per la feina, mai millor dit, i les votacions queden en només una pèrdua de temps i d’escalfament dels autònoms i empresaris, que al cap i a la fi, seran qui pagaran la festa.

No entenc com podem mantenir tants beneficiaris d’atur, pagues i ajuts sense treballar, tenint carrers i boscos per netejar, hostaleria , restauració, serveis i comerços  mancats de personal, gent gran per cuidar, etc., etc. 

Tant de bo aquests dirigents que han perdut el nord, el sentit comú i la vergonya perdin també la resta de punts cardinals i marxin cap a l’infinit o mes enllà.