Aquesta setmana hem tornat a sortir al carrer per commemorar l’Onze de Setembre. Ho hem fet, com sempre, amb esperit reivindicatiu i amb la voluntat de fer sentir ben fort la veu d’un poble que, malgrat les dificultats, no renuncia a ser. Però enguany la Diada ha coincidit amb una notícia amarga: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tomba bona part de la llei del Parlament destinada a blindar el català a l’escola.

És una mostra més de fins a quin punt l’autogovern i la voluntat democràtica de Catalunya són posats en qüestió per instàncies judicials alienes a la nostra realitat. I això, lluny de ser un assumpte llunyà o abstracte, ens afecta a tots i totes. Perquè el català no és només una llengua: és la clau que obre la porta a una manera de viure, de relacionar-nos, de crear i de compartir. És l’eina que fa possible que continuem sent una comunitat viva i cohesionada.

En aquest context, i amb una reculada brutal de l’ús social de la nostra llengua, pren més força que mai el paper dels pobles. Les institucions locals som les més properes a la gent, les que coneixem de primera mà els reptes i necessitats de cada poble i barri. I, per tant, també som les que tenim més capacitat per protegir, fomentar i transmetre la nostra identitat col·lectiva.

Des d’ERC l’Escala hem defensat que el nostre ajuntament no pot quedar-se de braços plegats davant aquesta situació límit. Fa ja alguns plens vam demanar al govern, en majoria absoluta del PSC, que el poble es doti d’un pla pel català. Un pla ambiciós i realista que inclogui mesures com ampliar els cursos de llengua en horaris accessibles, preparar activitats per fomentar l’ús social del català, treballar conjuntament amb escoles i instituts, implicar serveis bàsics com el CAP, la policia local o els Mossos d’Esquadra, i fer complir les lleis lingüístiques que exigeixen retolació en català als locals comercials. En definitiva, un conjunt d’accions que, si hi hagués voluntat política, podrien tenir un impacte real i positiu en la vida quotidiana del nostre municipi. Malauradament, fins ara el govern local ni tan sols s’ho ha plantejat. Al ple diuen que sí, que ho miraran, però mai més se’n sap res de les propostes que allà es fan.

Cal remarcar, a més, el paper importantíssim dels municipis turístics en la preservació de la identitat catalana. L’Escala, com a vila que acull visitants d’arreu i és punt de trobada de diverses cultures, té l’oportunitat de ser un referent en la divulgació de la llengua i la cultura catalanes. Si fem bé les coses, podem mostrar al món que el català és l’eix vertebrador i principal per explicar qui som i com vivim els catalans i catalanes. Tot això des del respecte més absolut per les cultures que ens visiten, però amb un orgull inalterable vers el nostre país i la nostra llengua. L’Escala hauria de ser un exemple de com un municipi turístic pot ser alhora cosmopolita i fidel a les seves arrels, igual que ho és en la cerca de l’equilibri entre modernitat i tradició.

Defensar la nació des de l’àmbit local no és una consigna buida. Vol dir garantir que el català sigui la llengua habitual en les activitats que organitzen els ajuntaments, en la comunicació amb la ciutadania, en els serveis municipals i en la vida cultural i associativa. Vol dir donar suport a les entitats que mantenen vives les nostres tradicions, des de les colles geganteres fins a les entitats musicals, esportives i culturals. Vol dir apostar per un model educatiu i de lleure que transmeti valors de cohesió i arrelament al país.

Quan els tribunals qüestionen la immersió lingüística, quan des de Madrid es legisla contra la capacitat de decidir del Parlament, és als ajuntaments on toca respondre amb fermesa i convicció. Perquè cada festa major, cada biblioteca, cada casal de joves i cada activitat esportiva poden ser també una trinxera a favor de la llengua i de la cultura.

El compromís nacional no és només cosa dels grans discursos, sinó sobretot de les petites accions quotidianes. Des de l’Escala tenim l’oportunitat, i la responsabilitat, de ser garants d’aquest llegat. Des dels plens municipals fins a les activitats escolars, des del suport al comerç local fins a la defensa del nostre patrimoni natural i històric, tot suma a l’hora de mantenir viu el fil que ens uneix com a poble.

Som conscients que hi ha pressions, que hi ha qui voldria diluir-nos en una homogeneïtzació que no ens respecta ni ens reconeix. Però justament per això cal aixecar la veu. I cal fer-ho amb l’orgull de saber que la força de Catalunya neix de la seva gent i dels seus pobles.

La Diada ens recorda, any rere any, que la nació és de tots i que depèn de tots mantenir-la viva. I és des de cada municipi, des de cada escola, des de cada plaça, que podem garantir que les properes generacions continuïn parlant, vivint i somiant en català.

Perquè defensar la llengua i la cultura és defensar la llibertat de ser. I aquesta tasca comença, i es guanya, a casa, als nostres pobles i ciutats. Per això exigim al govern del PSC de l’Escala que abandoni la passivitat i assumeixi la seva responsabilitat: el nostre municipi necessita un pla pel català ambiciós i real, a l’altura del que som i del que volem continuar essent.