Masinissa i el seu petit grup, el que quedava del seu exèrcit, tenien just darrera perseguint-los el fill de Sífax, Vermina, i els seus homes, veient-se obligats a canviar constantment de camí i amb tota mena de maniobres, aconseguir perdre’ls de vista i obligar-los a deixar aquella esgotadora persecució. Amb seixanta soldats, Masinissa va arribar a Petita Sirte, on va passar un temps, rememorant els intents heroics de recuperar el regne del seu pare, esperant una nova oportunitat de derrocar Sífax i recuperar el regne de Numídia. Aquesta oportunitat aniria lligada a l’enfrontament de les dues grans potències, Roma i Cartago, una voràgine en la qual la resta del món hi giraria al voltant. Publi Corneli Escipió havia alliberat Hispània de l’ocupació cartaginesa i ja projectava dur la guerra a la porta de la pròpia ciutat de Cartago, començant amb una ambaixada comandada per Gai Leli que va enviar Sífax per aconseguir el seu suport en una invasió propera. Però Sífax li va respondre que ell era el rei de Numídia i que negociava amb altres reis o amb cònsols de Roma amb Impèrium, no amb un tribú, i que si Escipió volia negociar amb ell, hauria d’anar a Numídia. Tornat Leli amb Escipió, aquest pren una decisió ben arriscada: anar a Àfrica a veure Sífax. Escipió, des d’Hispània va passar a Àfrica per convèncer Sífax, rei de Numídia, que col·laborés amb Roma contra Cartago. La navegació era perillosa, Cartago tenia moltes naus per la zona i un parell de quinquerrems romanes eren una peça a cobrar important, inclús sense saber que el general hi era a bord. En arribar Escipió a la capital númida, es va trobar que el general cartaginès al qual acabava de derrotar a Hispània, Àsdrubal, era allà amb set naus, contra les dues que ell duia. Hi va haver un conat d’agressió, però per respecte a les regles de l’hospitalitat i no volent posar-se en contra el númida varen refrenar Àsdrubal. Sífax, afalagat en veure que els més alts representants de les potències dominants el volien com aliat, els va convidar a sopar a tots dos i les respectives comitives. L’hospitalitat era sagrada i la vetllada va ser tranquil·la i agradable. Veiem el relat que en fa Polibi d’aquests fets: «A Roma, tothom va celebrar el sotmetiment d’Hispània, però l’home que ho havia aconseguit, quina set de virtut i lloances  era insaciable, ja contemplava la conquesta d’Hispània només com un petit tram del que el seu ànim i la seva esperança li feien concebre i ja mirava cap a l’Àfrica i a la ciutat de Cartago com el destí que coronarien la seva glòria i immortalitzaria el seu nom. Amb aquest objectiu, va pensar que havia de preparar el camí guanyant-se els reis i les tribus d’Àfrica, començant amb Sífax, rei dels massesils, una tribu veïna dels moros, que habitava la costa front a Hispània, la part on és Cartago Nova. Si bé existia un tractat entre Sífax i els massesils i Cartago, Escipió no imaginava que Sífax considerés la santedat dels tractats més escrupolosament del que ho fan els bàrbars, la fidelitat dels quals depèn dels capricis de la fortuna. Va enviar Gai Leli amb regals i Sífax, veient que Roma triomfava arreu, en tant que Cartago havia fracassat a Itàlia i desaparegut del tot d’Hispània, va acceptar ser amic de Roma, però insistint en què el tractat havia de signar-se en presència del general de Roma. Tot el que Leli va poder aconseguir va ser un salconduit, amb el qual va poder retornar amb Escipió, que considerava que per poder complir els seus plans respecte d’Àfrica, li era de suma importància assegurar-se la col·laboració de Sífax, que era el més poderós dels prínceps nadius i inclús havia lluitat contra Cartago. I a més, les seves fronteres estaven separades només per un petit estret d’Hispània».