L’altre dia van sortir les dades dels moviments de població interns de Catalunya. I si alguna cosa evidencien les dades, és que Catalunya és un país totalment desequilibrat i que tard o d’hora això portarà problemes. El drama és que, en comptes de revertir la situació, la intensifiquem. 

Però quin país tenim? Tenim dos països. Una Catalunya densament poblada, excessivament poblada, concentrada en el litoral del país. En la franja que va del litoral a l’AP-7, aquí es concentra el 90% de la població catalana. I una Catalunya buida, que cada dia que passa es buida més. Aquesta Catalunya buidada que representa el 80% del territori català i on només hi viuen el 9% dels catalans. En canvi, en el 3,7% del territori s’hi concentra el 65% dels catalans i les catalanes. Amb Barcelona com a epicentre. Una ciutat que és la tercera més densament poblada del món, després de París i Bombai.

Aquest és el país que tenim. Un interior buit i que accelera la seva despoblació i un litoral excessivament poblat i, a més, amb una intensa pressió turística. Això no sempre ha estat així; de fet, abans de l’aparició del turisme, la Catalunya interior no només tenia molta més població, sinó que hi havia moltes més oportunitats que ara, en sectors com la indústria, l’agricultura i sectors relacionats amb el bosc.

Tenim l’elefant a l’habitació però ningú no en parla. No es vol veure que el despoblament de l’interior del país suposa enormes reptes de futur relacionats amb la gestió forestal i agrícola, el manteniment d’infraestructures i la capacitat d’oferir serveis públics a tot el territori. L’equilibri territorial hauria de ser un repte de país de primera magnitud.

I com estem a la nostra comarca? Doncs tenim una comarca plenament equilibrada. Segurament la més equilibrada del país. I ens n’hem de felicitar.

En les darrers tres dècades, la població de l’Alt Empordà s’ha duplicat i ara estem a punt d’arribar als 150.000 veïns. D’aquests, un terç, 50.000, viuen a la capital, Figueres. Un terç viuen en quatre municipis: Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala i Llançà. I als 63 municipis restants, hi viu el terç restant de la població, amb una mitjana de 700 habitants per municipi. Tenim, doncs, una comarca ben equilibrada entre litoral i interior i urbà i rural.

Hem de treure molt més potencial d’aquest equilibri que contrasta amb el que passa al país. De ben segur que l’equilibri ve donat per tres factors: 

- La diversitat de paisatges de la comarca, l’única que té Mediterrània i Pirineus.

- La proximitat en les distàncies. Tot està relativament a prop. En vint minuts gairebé pots anar a qualsevol punt de la comarca. Això fa que els pobles petits puguin atraure habitants malgrat que la feina no estigui a prop.

- I la centralitat de Figueres, que fa que es generi un ecosistema de pobles i municipis intensament relacionats.

Potser és hora que ens plantegem si podem treure més suc d’una situació envejable que contrasta amb una Catalunya al caire del col·lapse. Necessitem que el país es reequilibri i que la Catalunya buida torni a omplir-se. La línia actual ens porta a una reserva entre l’AP-7 i el mar, i un bosc immens a la resta. Aquesta no és la Catalunya que havíem somiat. De la Catalunya ciutat passarem a la costa ciutat i el país en flames. Per sort, l’Empordà se’n salva. Valorem-ho.