Ben segur que tots tenim molt clar quina és la definició de «client»: la persona física o jurídica que adquireix béns o serveis d’un altre, ja sigui sovint o ocasionalment, a canvi d’un pagament o un intercanvi, sent una figura clau a l’economia, ja que sense clients, no es ven i sense vendes, no hi ha beneficis ni reinversió.

De clients tots en som, de la fleca, del supermercat, del bar, del banc, del taller, etc., si bé dels serveis públics gratuïts que nomès paguem els cotitzants, en diem usuaris.

Fins i tot, tenen la consideració de clients els assidus o els esporàdics visitants de les saunes i els bordells de la família Gómez.

I és que em remou els budells escoltar la hipocresia supina d’aquesta caterva d’éssers unineuronals i feministes de cafeteria, progressistes vermellosos, a favor de les dones i els col·lectius LTGBIHKLS, i comprovar com ells mateixos són els principals assetjadors sexuals, encobridors, clients (pagant amb diner públic) i fins i tot beneficiaris de l’ofici més vell del món. 
El que pot ser és que molts ignoren que l’origen de «client» és sinònim d’acatament i d’obediència i prové de l’antiga Roma.

El client, no sempre pobre i miserable, havia de rendir homenatge, submissió, fidelitat i lleialtat al seu patró, ric o poderós, a canvi d’acords, protecció, regals o privilegis amb conseqüències jurídiques; al client que només vivia a costa del seu patró sense contraprestació se’n deia paràsit.  

Quant més clients tenia un patró, major era la seva reputació i l’incompliment de les relacions clientelars restaven sense efecte per l’altra part donant lloc a la traïció (us sona?).

De fet, el clientelisme, com a pràctica política de manteniment del poder, és la base del vassallatge que posteriorment s’instaurà a l’època medieval a tot Europa i que encara perdura a casa nostra amb l’exèrcit de pilotes, bocamolls, llepaesfínters i paràsits que voltegen i es vanaglorien a la deïtat ben maquillada i malgrat la traïció demostrada i corruptela existent, ningú que rep les seves prebendes renuncia al seu escó i estimat sou, amb una dignitat inferior que qualsevol de les informadores turístiques mig nues de les nostres rotondes.

És clar, «a perro flaco todo son pulgas» i quin millor moment per engreixar aquestes puces acabant d’extorsionar al decrèpit i moribund maniquí ara que es troba en el seu pitjor moment per tal de demanar la potser darrera carta als reis, abans que hi hagin eleccions, anticipades per la UCO, ja que tots els despropòsits actuals esperem que siguin inviables amb un canvi de govern.

Mantenir milers de «barragans» aquí i fora de les nostres fronteres, subvencionar altres països, permissivitat de la invasió i substitució ètnica silenciosa, finançaments autonòmics espacials a mida, amnisties redactades pels delinqüents, lleis d’habitatge i drets socials que aconsegueixin tot el contrari, ocupes, delinqüència amb violència extrema, violacions, reincidents, treballar jubilat amb milions d’aturats... Gaudim del que heu votat...

Molts vàrem aixecar la veu en veure com a les darreres eleccions formacions indepes tenien vots a mitja Espanya, com era possible que la gent votés al Senat al PP i al Congrés al PSOE?, les manipulacions i les falsificacions del vot per correu, vots de gent que no havia anat al col·legi electoral, manca de custòdia dels vots per correu, etc.

El meu suport a Santiago Segura, que ho té molt magre per redactar el guió de Torrente 6 amb l’actualitat política i, ara que s’estrena l’enèsima i soporífera versió de Superman, tant de bo ens lliuri dels nostres tirans particulars i torni el seny ben aviat.