El seu autoretrat: «Soc desinteressada. Molt amiga dels meus amics. M’agrada escoltar la gent. Soc molt emotiva i sentimental i de massa bona fe. [...] de petita volia ser, [...],  ballarina o mestra». Confessava en somnis que li hauria agradat pilotar un avió, escriure una novel·la i ser actriu de teatre. Visqué, com d’altres nois i noies, una evolució personal, una mena de transició des del catolicisme conservador dels orígens familiars al, com a mínim, cristianisme progressista… Era entusiasta del cine, però sobretot del teatre, de la música i del viatge com a experiència i aprenentatge. Reprodueixo les opinions de tres exalcaldes: J. ARMANGUÉ: «El seu amor a la ciutat va exercir-lo sempre i fins a la seva mort amb el seu compromís cívic i polític. Si a la dècada dels 70 el seu activisme se centrà en el camp cultural, més endavant el seu treball es decantà cada vegada més en l’àmbit social, en la seva funció com a regidora i la seva trajectòria en el moviment associatiu. Anar del 63 al 66 a BCN a estudiar a l’Escola de Bibliotecàries li suposà la possibilitat de modular la seva manera de fer i, sobretot, de pensar a partir de dues grans vivències: la del moviment catalanista cultural que resistia a les catacumbes del règim franquista i la del moviment polític unitari en defensa de les llibertats democràtiques […]. Quan va tornar a Figueres, aquella experiència cabdal va tenir com a fruit la seva militància cívica en l’àmbit cultural formant part de tot aquell grup de persones que van engegar el Congrés de Cultura Catalana a les nostres contrades i participant en la sala de màquines de les primeres juntes d’Òmnium Cultural i Joventuts Musicals». M. LORCA: «Nascuda a la Rambla de Figueres en el si d’una família arrelada al catolicisme d’abans del Concili Vaticà II, evolucionà vers un humanisme socialista sensible a resoldre les situacions de malestar social. Educada en l’esperit de l’Escola de Bibliotecàries de l’antiga Mancomunitat, des de la Biblioteca de ’la Caixa’ va estar sempre amatent a totes les iniciatives culturals de casa nostra. A l’Ajuntament, al llarg de 14 anys de tasca municipal, va poder reeixir la síntesi d’aquest parell d’anhels que van guiar la seva vida cívica». E. PUIG: «Guardo un entranyable record de la M. R. Ymbert amb qui, des de la discrepància política, que no ens vàrem plantejar mai, vaig tenir la sort de col·laborar en projectes  engrescadors com la fundació de la delegació d’Òmnium Cultural, el Congrés de Cultura Catalana i l’endegament de la primera delegació de Joventuts Musicals a les comarques. Posteriorment, fou regidora de l’Ajuntament que vaig presidir, on va fer una magnífica tasca en el camp de l’educació, la cultura i el benestar social. [...] des del seu introntollable amor a la ciutat». En síntesi, 1994: s’incorporà com a voluntària a l’Assemblea Local de la CR de Figueres, posà en funcionament amb altres el servei de companyia a la gent gran que viu sola, amb atenció domiciliària i a l’hospital, organitzà la campanya de Reis amb el noble objectiu que cap nen figuerenc es quedés sense joguines i el repartiment d’aliments a les famílies al llindar de la pobresa. 1999: passà a formar part del Comitè Provincial de la CR a Girona com a representant del Comitè Local. 2001-03: formà part com a representant de l’Ajuntament de la Comissió Provincial de Distribució d’Aliments de la Unió Europea de la província de Girona i, ja com a regidora de Benestar Social, posà en marxa el servei de transport adaptat per a persones de MIFAS i per a usuaris del centre de dia. Post mortem: l’Ajuntament de Figueres i la CR han creat el centre social M. R. Ymbert, obert a infants i adolescents d’alt risc social.