Roser Bru (Barcelona, 1923 – Santiago de Xile, 2021) i Francesc d’Assís Galí (Barcelona 1880- 1965) van ser dos artistes de generacions i estils ben diferents. També els separà la diferent trajectòria vital de cadascun. Foren en aquest sentit, vides paral·leles que no s’arribaren a creuar mai. Però sí que tenen en comú dues circumstàncies que els uneixen. Una és el fet que tots dos van experimentar la vivència de l’exili (ell a Gran Bretanya i ella, sobretot, a Xile). L’altra, que l’actualitat ha fet que coincidissin, ara i aquí, dues exposicions molt significatives de la seva obra. 

Fins a finals d’aquest mes de març es pot veure encara la mostra «Roser Bru. Superar la distància», al Museu d’Art de Girona, organitzada pel mateix museu, la Fundació Roser Bru i el Govern Xilè. És una exposició àmplia, amb obra abundant, que confirma el fet que la pintora (i gran dibuixant) sigui un dels noms més sòlids de l’art contemporani del seu país d’acollida. Malauradament, encara és poc coneguda al seu país d’origen, Catalunya, malgrat que ella sempre s’hi sentí plenament identificada, hi feu diferents visites d’ençà de finals dels anys cinquanta i arribà a presentar-hi algunes exposicions ben rellevants com «Roser Bru, una mirada de fora» (Palau de la Virreina, Barcelona, 1986) o «Roser Bru, dues vides» (Palau Moja, Barcelona, 2006). L’exposició de Girona és, doncs, una altra oportunitat per descobrir la importància de la seva obra i recuperar-la plenament perquè figuri també, de manera definitiva, en la nòmina dels grans noms de la pintura catalana contemporània.

L’obra de Francesc d’A. Galí, que es presenta fins a principis del mes de juliol al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME) amb el títol «Francesc d’Assís Galí: Exili i evasió», constitueix una mostra insòlita de l’obra que va realitzar en el seu exili de Londres. Gran referent del Noucentisme pictòric, director de Belles Arts del Govern de la República (i figura clau en la recuperació del patrimoni artístic amenaçat per la guerra), la seva estada a Anglaterra i la coneixença de la jove pintora Ithell Colquhoun, vinculada al moviment surrealista, motivaren que Galí adoptés elements d’aquest corrent artístic en la producció final de la seva vida.

La mostra, comissariada per Albert Mercadé, va ser concebuda com una manifestació vinculada a la gran exposició antològica dedicada a Galí que pròximament s’ha d’inaugurar al Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC). A La Jonquera, doncs, s’hi pot veure la faceta menys coneguda, la més insòlita, d’un pintor que a principis del segle XX exercí una gran influència en tota una generació de creadors (com Joan Miró o Josep Llorenç Artigas), però que fins ara no ha tingut el reconeixement que es mereix.