Desitjo començar encara amb dos records. En primer lloc, el de la mort l’any passat de Maria Branyas de 117 anys, la de més edat del món. I en segon lloc, un record filial vers els meus  pares Joan, als 130 anys del seu naixement i 60 de la seva jubilació (1965) a l’Institut R. Muntaner de Figueres, i Encarna, als 40 de la seva mort. Ambdós visqueren molt feliços 23 anys a Figueres (1944-1967).

I en  commemoracions, cal destacar els 50 anys de l’Institut N. Monturiol de Figueres; els 80 anys de l’alliberament d’Auschwitz, del naixement de R. M. Ymbert, bibliotecària, política i companya de batxillerat; els 150 del músic J. Garreta, els 100 de F. Candel, A. Pi Figueras i A. Català Poch, secretària i companya de claustre a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, (1968-74). Estiuejava a Sant Feliu de Pallerols, molt bona persona, de tarannà afable i, sobretot, primera matemàtica i astrònoma catalana. Té una placa a la plaça exterior de l’HUSC. Per tot això, em plau reproduir una semblança publicada a Olot: Dones en majúscula, (p. 67-68) per ALBA, Associació de Dones de la Garrotxa. 

ASSUMPCIÓ CATALÀ POCH (BCN 1925-2009)
«Assumpció Català va ser la primera dona a doctorar-se en matemàtiques a la Universitat de Barcelona, la primera astrònoma catalana i una de les primeres d’Espanya. De 1963 a 1975 va ser professora de matemàtiques a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, mentre preparava la tesi doctoral sobre els sistemes estel·lars i les oposicions a professora de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, plaça que va guanyar el 1975, on impartí les assignatures d’astronomia, astrofísica i geofísica fins a la seva jubilació. També hi va fer classes de geodèsia i, l’any 1990, va establir una  col·laboració científica amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Va col·laborar amb la Càtedra Espacial de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya (CERE) impartint classes d’astrodinàmica i mecànica celeste. En el camp de la recerca científica, desenvolupà treballs d’astronomia observacional sobre òrbites de cometes i observació solar. Investigà i publicà articles sobre astronomia àrab, juntament amb el doctor Vernet amb qui col·laborà de 1966 a 1970, impartint l’assignatura d’història de la ciència àrab a la Facultat de Filosofia i Lletres.

Als anys setanta va fer estades a l’Institut Henri Poincaré de la Universitat de París VI i a l’Observatori Meudon, on treballà en dinàmica estel·lar i en l’estructura dels cometes. Com a investigadora, continuà els estudis que havia començat en la seva tesi doctoral sobre càlcul dels eclipsis, ocultacions i trànsits i dinàmica dels sistemes estel·lars galàctics. Va publicar diversos llibres de docència universitària i estudis d’història de la ciència i, en particular, d’història de l’astronomia. Als anys vuitanta col·laborà en un projecte de l’Agència Espacial Europea, lligat al satèl·lit Hipparcos.

Va pertànyer a diverses societats científiques: va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU), on va formar part de la Comissió 46 de la IAU per a l’ensenyament de l’astronomia i en la qual va representar a Espanya durant 15 anys. També va ser membre de l’European Astronomical Society i membre numerari de la Sociedad Española de Astronomía. Consta en el Repertorio de Medievalismo Hispánico (1955-1975) del Departamento de Estudios Medievales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas pels seus treballs en ciència medieval.

El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca i la seva activitat acadèmica a la universitat catalana i el 2016 es va donar el seu nom al telescopi orbital del Centre d’Observació de l’Univers del Parc Astronòmic del Montsec, el primer amb nom de dona.»