A Catalunya, i concretament a l’Alt Empordà, només per la seva geografia, el territori boscós, els camps de conreu i de pastura que tenim, sempre, i quan dic sempre vull dir des de fa molts i molts anys, hi ha hagut senglars, conills i altres animals, però la vida al camp i la cacera, amb una forta tradició en el nostre territori, vetllaven per l’equilibri de la fauna. Malauradament, l’abandonament sense pausa de la vida al camp i de part dels camps de conreu i un sentiment creixent que el bosc és de tots –que no és així– i que al bosc s’hi pot fer de tot menys caçar, ens ha portat a tenir, avui dia, una fauna cinegètica totalment descontrolada. També hem de dir que tampoc hi ha ajudat la desaparició dels depredadors naturals d’aquests animals.

És evident que s’han de prendre mesures i s’ha de fer amb certa rapidesa, perquè tenir una fauna cinegètica descontrolada no afavoreix a ningú, ans al contrari, per molt que alguns s’entossudeixin a ser els campions mundials de la protecció de tot animal que viu, salta i bota pels nostres paisatges i contrades. Perquè l’excés de qualsevol cosa sempre sol ser dolent i una sobrepoblació de senglars, conills o cabirols no és bona ni desitjable per a ningú i és molt perjudicial per a l’economia del primer sector.

El control de la fauna cinegètica no es farà ni l’aconseguirem només amb els caçadors, però sense ells, sense la seva opinió i una llei adequada i moderna –recordem que la que està vigent és del 1970 i les coses han canviat molt des d’aleshores– que reguli però que no entorpeixi ni posi pals a les rodes a la caça a Catalunya, menys. 
Per tant, és urgent que es porti al Parlament una llei catalana de caça i que s’escolti més als caçadors i a la gent que des de fa molt de temps ho està reclamant, per ordenar un sector que es veu criminalitzat per fer una feina que des de sempre ha tingut un alt valor en el control de la fauna cinegètica. Una llei que doni resposta, entre altres qüestions, a temes com el transport de carn de caça, a poder fer batudes en llocs d’emergència cinegètica, perquè els nostres pagesos ho pateixen, però també ho patim molts de nosaltres a les carreteres, i si no passeu amb el cotxe algun vespre o nit per les carreteres sense enllumenat –però sense anar gaire de pressa si no voleu tenir un ensurt– pels voltants de Vilabertran, Terrades o Peralada, i parlo d’aquestes poblacions perquè les podem considerar de la plana i no de zona ja més muntanyosa com Lladó, Agullana, Boadella, Darnius o Maçanet de Cabrenys, i aleshores s’entendrà bé el problema.

Hem de ser àgils i oberts de ment, passar-se de hooligans o ser talibans de la protecció de la fauna, com han fet alguns partits, ens ha portat també a aquesta situació.