Massinissa, nascut el 238 aC, era fill de Gaia, rei dels massils, berbers o amazics, un conjunt d’ètnies autòctones del nord d’Àfrica, des de la costa atlàntica del Marroc fins a l’oasi de Siwa a Egipte i pel sud fins al Sahel. Com anècdota, els aborígens canaris o guanxes formaven part d’aquest grup ètnic, l’origen del qual es desconeix, però la seva presència es pot acreditar fins a sis mil anys aC.  

Massinissa va aconseguir ser el primer rei de Numídia, la capital de la qual era Cirta (avui Constantina, Algèria). Va tenir tota una vida de lluita contra altres númides, primer al costat de Cartago contra Roma i, per fi, al costat de Roma contra Cartago. Va viure fins als noranta anys amb bona salut i hi ha proves que cavalcava i dirigia el seu exèrcit poc abans de morir. L’últim dels quaranta-quatre fills que va deixar, el va tenir amb vuitanta-sis anys. Va créixer a Cartago, enviat allà pel seu pare ja que inicialment era aliada dels massils. Amb només 17 anys va tenir la seva primera experiència de guerra, precisament en contra del rei Sífax de la tribu dels massesils, comandant una tropa númida i alguns auxiliars cartaginesos, amb els quals varen derrotar Sífax a l’entorn del 215 aC. Hi ha fonts que asseguren que llavors va ser promès amb Sofonisba, filla del general cartaginès Asdrúbal Gisgo, una dona de reconeguda bellesa que anys més tard tindria un paper molt rellevant en les guerres entre Cartago, Roma i Numídia. Entre els anys 212 i 206 aC, Massinissa és enviat a Hispània pel seu pare Gaia, amb diversos contingents de cavalleria númida, a ajudar els generals cartaginesos que estaven conquerint territori hispà per engrandir l’Imperi cartaginès. Els exèrcits d’Amílcar, Asdrúbal i Anníbal, a Hispània en el marc de la brutal Segona Guerra Púnica, s’enfrontaren i venceren a les legions de Roma. Els primers anys són favorables a Cartago-Numídia. Anníbal, amb un immens exèrcit de més de noranta mil infants i quinze mil genets, creua els Pirineus i els Alps i inicia la guerra a territori d’Itàlia, un fet que el Senat de Roma no creia possible. Anníbal obté successives victòries a Trèbia, Tessino, Trasimeno i sobretot a Cannas, on destrossen les vuit legions que havia reunit Roma contra l’invasor. Però després d’aquestes victòries, la guerra s’estanca i Anníbal requereix que li enviïn reforços des d’Hispània, fet que tindrà efectes per Massinissa, ja que, un cop Asdrúbal Barca marxa cap a Itàlia per fer costat i dur reforços a Anníbal, Massinissa és nomenat cap de tota la cavalleria cartaginesa i númida a Hispània, com explica Livi: «A Cartago hi eren cinc mil númides amb Massinissa, el fill de Gaia, jove emprenedor i de gran energia; altres forces mercenàries havien estat reclutades a tot Àfrica per enviar-les a Hispània i reforçar a Asdrúbal, perquè tingués un exèrcit tan gran com fos possible i creuar amb ell cap a Itàlia per unir-se al seu germà Anníbal. Els cartaginesos estaven segurs que amb aquest pla s’asseguraven la victòria. Apart d’aquests preparatius, una flota immensa era a punt per recuperar Sicília». Feia anys que  el pare i l’oncle de Publi Corneli Escipió lluitaven a Hispània per evitar els enviaments de reforços a Anníbal i havien aconseguit algunes victòries com a Dertosa (sud de l’Ebre), per la qual cosa, el Senat de Cartago va decidir enviar a Hispània tretze mil soldats i una vintena d’elefants que haurien d’haver anat cap a Anníbal. L’any 211, els dos generals de Roma decideixen llançar una ofensiva cap al sud i contracten vint mil mercenaris celtibers que varen afegir als seus trenta-tres mil homes. En conèixer que els cartaginesos estaven dividits en dos exèrcits, comandats respectivament per Asdrúbal i Magó, ells van decidir també dividir les seves forces i atacar per separat.