La Institució Alt Empordanesa d’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN) va néixer el 1980 per protegir els aiguamolls de l’Empordà davant la voluntat de continuar convertint els aiguamolls que quedaven en la continuació d’Empuriabrava. Per sort, es va poder protegir aquest petit tresor i ara hi podeu anar qualsevol dia de l’any a gaudir d’allò que ha desaparegut en molts altres llocs, l’esclat d’aus i animals que fan d’aquest refugi humit un referent a cada nostra. Posteriorment, l’objectiu va ser la protecció del cap de Creus i l’Albera. Els dos primers avui en dia són parcs naturals i el tercer, paratge natural d’interés nacional, i molt aviat serà parc natural. Una reivindicació de la comarca, que tots els alcaldes de l’Albera, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Diputació de Girona han fet seva i que el nou govern, de la mà d’en Jordi Sargatal, s’ha compromès a executar. 

Tres espais naturals protegits en l’única comarca de l’Estat que té Mediterrània i Pirineus. Sense la IAEDEN, segurament els empordanesos no podríem gaudir d’aquest patrimoni natural que avui en dia s’ha convertit també en un dels principals recursos a l’hora de posicionar-se turísticament.

Però l’Alt Empordà és també una comarca amb frontera, amb costa, pas d’infraestructures, la comarca amb més municipis de Catalunya i amb el que això suposa urbanísticament. És la comarca més diversa pel que fa a paisatges i terrenys: Pirineus, pre-Pirineu, plana agrícola, costa, aspres. Una comarca equilibrada, però excessivament fràgil.

I els interessos especulatius, d’infraestructures, logístics, turístics, no abaixen mai la guàrdia. La IAEDEN tampoc. Sense aquesta associació ecologista la vida dels empordanesos seria molt pitjor. No en va ha contribuït a defensar la comarca de totes les agressions al seu patrimoni natural. Sense ella, el cap Ras no seria un dels pocs caps més o menys verges de la Costa Brava, ni Vilanera seria el que és, la plana de Mollet seria una urbanització enorme o el Fluvià Marina seria un nou Empuriabrava.

Però més enllà de ser l’escut protector de la natura i el paisatge empordanès i origen de Salvem l’Empordà, la IAEDEN és molt més. Una entitat molt forta, amb més de 800 socis només a l’Alt Empordà, una força territorial que poques entitats ecologistes tenen al país, amb una activitat frenètica: divulgadora de la natura a les escoles, editora de butlletins de divulgació, palanca de la custòdia agrària, organitzadora d’excursions per conèixer l’ecosistema de l’entorn, organitzadora de xerrades científiques, pedrera d’ecologistes, escola de radicals.
Això és la IAEDEN, segurament una de les entitats més respectades de la comarca, els verdaders «guardians de l’Empordà» i no aquells quatre lletraferits que només en canten unes excel·lències, dels que passen només alguns dies a la plana. Una entitat, una institució que si no existís, s’hauria d’inventar. Passen els anys i la «pedrera» continua.

Des de la nova seu que comparteixen amb uns altres referents imprescindibles: el Centre Excursionista Empordanès i Òmnium Alt Empordà, la seva programació d’activitats ha fet un salt, ja que la nova «casa», l’Ateneu, és el que necessitava una institució com aquesta. 

I és que aquestes institucions com la IAEDEN, en ser tan poques i escasses, a part de merèixer més que ningú una Creu de Sant Jordi, necessiten l’alè de la ciutadania, perquè en el fons, al darrere hi ha persones que dediquen el seu temps lliure al bé comú. Sense esperar res a canvi. I gràcies a gent com aquesta podem gaudir de la natura, del patrimoni natural, del paisatge, de tot allò que després tots posarem en valor i vendrem a l’exterior. Sense recordar que fa uns anys, només una minoria va posar la cara per defensar-ho. I és just reconeixer-ho. Ni que sigui des d’un petit article. Gràcies, per tant.