Tal com avançava en el darrer article, en el marc d’un compromís personal i professional amb la cultura, he decidit emprendre un projecte de reflexió per identificar i visibilitzar les raons per les quals l’Alt Empordà ha de liderar la implementació de polítiques culturals que garanteixin els drets culturals a partir de deu articles. 

En aquest primer article, vull aprofundir en la idea que la cultura és un dret fonamental, una afirmació que he defensat anteriorment en diverses ocasions. Soc del parer que la cultura no és un luxe reservat per a uns pocs; és un dret que ha de ser garantit per a tothom. Aquesta convicció em porta a recordar les paraules de l’article «La cultura com a eina d’integració social», on subratllava que la cultura pot actuar com un pont que uneix diferents sectors de la societat, promovent la inclusió i la cohesió social. Per assegurar que aquest dret sigui una realitat per a tothom és imprescindible desenvolupar polítiques inclusives que eliminin les barreres socials, econòmiques i geogràfiques que encara avui impedeixen que moltes persones gaudeixin plenament de l’oferta cultural. 

En aquest context, és rellevant mencionar l’avantprojecte de llei de drets culturals de Catalunya, que pretén establir un marc legal per garantir la lliure participació, creació i accés de tota la ciutadania a la vida cultural. Aquest avantprojecte reconeix la cultura com un dret fonamental i busca eliminar les barreres que hi dificulten l’accés, promovent la inclusió i la diversitat cultural. En definitiva, reconèixer la cultura com un dret fonamental implica treballar conjuntament per eliminar totes aquestes barreres i promoure iniciatives que en ressaltin el valor transformador. Només així podrem construir una societat més justa, inclusiva i cohesionada, on la cultura sigui realment un patrimoni de tots. No podem oblidar que la cultura proporciona a les persones els elements necessaris per comprendre el món, integrar-se en la societat i desenvolupar la seva identitat. Per tant, restringir l’accés o la participació cultural constitueix una discriminació que no podem acceptar. Les administracions públiques tenen l’obligació d’intervenir mitjançant polítiques culturals per garantir un accés equitatiu a la cultura per a tothom. 

A tall pràctic imagino a la comarca una xarxa de camins culturals inclusius, és a dir, una xarxa de rutes culturals accessibles que connectin els principals punts d’interès històric i artístic de la comarca. El projecte del Museu de Camins a la Vall de Siarb és un exemple inspirador per a la creació d’una xarxa de camins culturals inclusius a l’Alt Empordà. Aquest museu a l’aire lliure ha recuperat i mantingut una xarxa de senders al Pirineu, oferint als visitants l’oportunitat de submergir-se en la història i el patrimoni rural de la zona. Seguint aquest model, podríem desenvolupar una xarxa de rutes accessibles que connectin els principals punts d’interès històric i artístic de la comarca, garantint l’accés universal al patrimoni cultural i fomentant la participació activa de la comunitat en la seva preservació i difusió.

La cultura és el fonament d’una societat democràtica, inclusiva i equitativa. Garantir-hi l’accés és garantir la plena participació de tothom en la construcció del nostre futur col·lectiu. Per això, cal compromís i acció decidida per eliminar barreres i promoure iniciatives que en potenciïn el valor social. Aquest és només el primer pas d’un camí cap a una cultura veritablement accessible i transformadora. El proper mes abordaré el potencial transformador de la cultura, seguint així aquest viatge amb un propòsit clar: fer de la cultura un pilar fonamental per al nostre futur col·lectiu.