A Tapsos, Masinissa va trobar la comitiva del rei Lacumazes, que anava a reunir-se amb Sífax a territori massesil. Masinissa va atacar la ciutat i la va capturar al primer assalt i va matar els que varen oferir resistència, però una gran part de les tropes de Lacumazes i ell mateix es varen escapolir rumb a territori de Sífax. Tot i així, aquest èxit va tenir ressò entre els massils i «des de camps i ciutats, arreu, varen anar a trobar Masinissa els vells soldats de Gaia, amb els seus estendards, i el varen animar a recuperar els seu tron ancestral» (Livi). Però l’usurpador Mazetulo tenia un exèrcit considerablement més gran, tenia els soldats amb els quals havia derrotat Capusa i també els que s’havien passat al seu bàndol un cop mort aquest darrer. Lacumazes també duia moltes tropes auxiliars que li havia cedit Sífax, en total quinze mil infants i deu mil genets. Tot i la inferioritat numèrica, Masinissa no va defugir el combat. L’habilitat adquirida a les guerres a Hispània i la valentia dels seus veterans varen decantar la batalla en el seu favor i Lacumazes i Mazetulo varen haver d’escapolir-se a territori cartaginès. I així Masinissa va recuperar el tron dels seus avantpassats. A continuació, sabent que encara li esperava el pitjor dels enfrontaments amb Sífax, va decidir reconciliar-se amb Lacumazes i li va enviar una ambaixada per assegurar-li que si es posava a les seves mans, tindria el mateix tracte que Ezalces va rebre de Gaia. També va donar paraula a Mazetulo que no patiria cap mal pel que havia fet i que se li retornarien les seves propietats. Tant l’un com l’altre varen optar per la proposta que els feia Masinissa i a pesar dels esforços dels cartaginesos, es varen passar al seu territori i comandament.

A Cartago, el general Àsdrubal Giscó, derrotat doblement a Hispània per Publi Corneli Escipió, començava a organitzar la defensa, perquè calia esperar aviat una invasió de Roma en territori africà. Àsdrubal va anar a visitar Sífax, i aquest li digué que a ell no li importava que els massils tinguessin com a rei Lacumazes o Masinissa. Àsdrubal el va advertir del greu error que podia cometre menysvalorant Masinissa i pensant que es conformaria amb les mateixes fronteres que tenia el regne amb el seu pare Gaia, i li va dir: «Aquest home té molta més capacitat i caràcter que qualsevol altre d’aquella nació. A Hispània, tant enfront d’amics com d’enemics, havia donat prova d’un valor poc comú entre els homes. Si Sífax i Cartago no extingien aquella flama, aviat s’abrasarien en una enorme conflagració. El poder de Masinissa era encara dèbil i poc segur, estava alletant un regne les ferides del qual no s’havien tancat encara» (Livi). Amb la seva insistència, Àsdrubal va convèncer Sífax per traslladar el seu exèrcit fins a les fronteres amb els massils i muntar el campament al seu territori en prova que el reclamava sense cap dubte com a part dels seus dominis. Sífax havia d’estar disposat a la guerra i si els massils i Masinissa es retiraven, havia d’avançar fins al cor del seu regne, sense contemplacions. Animat per Àsdrubal, Sífax va iniciar les hostilitats i ja en la primera batalla va derrotar els massils i els va dispersar. Masinissa i un grup de genets varen poder escapolir-se i fugir fins a una muntanya que els nadius anomenaven Belo. Només unes poques famílies el varen seguir, amb tendes de campanya i els ramats de la seva propietat, que eren la seva única riquesa. El gruix de la població es va sotmetre a Sífax. La zona on es varen instal·lar per resistir era plena d’herba i aigua, i oferia excel·lents pastures per als ramats, que a la vegada subministraven aliment suficient per als homes, que vivien de la llet i la carn. A la propera píndola veurem com s’ho fa Masinissa per reconquerir el tron perdut!