Fa pocs dies l’alcalde de l’Escala ha anunciat que el govern municipal vol habilitar un espai per a un aparcament de caravanes. Aquesta proposta, que pot semblar nova o una idea brillant del PSC, en realitat és una demanda històrica del grup municipal d’ERC. Fa anys que diem que això és una necessitat: als plens, a les tertúlies, en entrevistes i mitjans de comunicació. Tot i això, mai havia estat inclosa en l’agenda del govern però ara, quan ja tenim el problema a sobre, prenen la iniciativa.

Aquest Nadal l’aparcament de Francesc Macià (el de les barraques) estava ple de caravanes. Això ha fet evident que cal un lloc adequat per gestionar aquest tipus de turisme creixent. Celebrem que, per fi, el PSC se sumi a aquesta proposta, però també cal dir-ho clar: arriba tard. Aquesta manca de previsió, reacció tardana i desconnexió amb les necessitats reals de la població és un patró massa habitual del PSC a l’Escala.

El govern repeteix un modus operandi per fer la seva política: el d’esperar que les coses li passin per sobre i posar pedaços. El cas de l’aparcament de caravanes no és un cas aïllat, al contrari, és un exemple més del sistema de funcionament del govern escalenc. Quan des d’ERC vam proposar regular la circulació de patinets, se’ns va titllar d’exagerats. Quan vam demanar que s’obrissin els patis de les escoles a les tardes, cas omís. Quan vam insistir en la importància de desenvolupar polítiques d’igualtat, no van ser una prioritat per al govern fins que la ciutadania li va passar per sobre. I el cas més greu: l’accés a l’habitatge.

Des de fa, almenys, dotze anys el nostre grup advertia que l’Escala tenia un greu problema amb l’habitatge. Ja llavors era evident que les famílies del poble començaven a tenir dificultats per trobar un pis a un preu raonable. Aquests anys hem presentat propostes, buscat solucions i introduït partides concretes als pressupostos. La resposta del PSC? Silenci, inacció i incompliment dels pactes. Ara, dotze anys més tard, el tema ja no és un problema, és una urgència social. Però és massa tard: avui ja és gairebé impossible trobar un pis a l’Escala. I no només per als joves o per a persones amb pocs recursos, sinó també per a famílies del poble de tota la vida, amb dues feines estables i una vida estructurada. La situació és insostenible i ara sí, s’han posat a treballar-hi.
El cas de l’aparcament de caravanes és només un exemple més d’una dinàmica de governar a remolc dels problemes reals i actuar només quan el problema és insalvable o quan l’evidència és tan gran que no hi ha altra opció. 

Des d’ERC continuarem treballant per posar sobre la taula les necessitats reals de la gent de l’Escala com ho hem fet sempre: escoltant la població i fent propostes. Però exigim que el govern municipal canviï la seva manera de treballar. No n’hi ha prou de reaccionar; cal anticipar-se als problemes, planificar i escoltar aquells que coneixen la realitat del poble.

L’Escala mereix un govern que treballi amb previsió i responsabilitat. La improvisació constant no és manera de governar.