Aquest cap de setmana s’ha representat (divendres, dissabte i diumenge) l’obra Tenzing (1993-1994), del turc Memet Baydur, a l’aula de teatre d’El Jardí de Figueres. La representació ha anat a càrrec de Gatzara Teatre, sota la direcció de Maurici Farré, que ha fet també l’adaptació de la peça. 

El títol de l’obra pren el nom de Tenzing Norgay, el xerpa que, junt amb el neozelandès Edmund Hillary, va fer el cim de l’Everest el 29 de maig del 1953. La premsa i els honors de la fita se’ls va endur Hillary, que arribà a obtenir el títol de Sir, mentre que Tenzing figurà sempre, entre l’opinió pública mundial, com un mer acompanyant, fins al punt que la paraula xerpa es confon amb la funció de guia, quan en realitat designa el poble al qual ell pertanyia. 

La peça se centra en la trobada imaginària, molts anys després, entre Hillary i l’espectre de Tenzing (que havia mort uns anys abans). Això serveix a l’autor de l’obra, Memet Baydur, per fer una reflexió sobre la visió eurocèntrica del món i la desigual relació de tota mena que existeix entre Occident, Orient i la resta del món. Un misteri que plana al llarg del diàleg és l’aparent contradicció entre les declaracions que Hillary feu quan descendí de l’Everest, el 1953, i les que va fer uns anys després. En aquella primera ocasió va dir que el primer que arribà al cim de l’Everest fou Tenzing i, anys després, va dir que ell havia estat el primer a arribar-hi el 29 de maig de 1953. Una suposada contradicció que no es resol fins al final de l’obra. 

La peça és interpretada per Eric Domene, Toni Naranjo, Eva Cobos i Jordi Martínez. Tots ells manifesten una maduresa interpretativa que caldrà tenir molt en compte. Cal destacar la brillant actuació que Eric Domene fa de Hillary, ja que sap conferir-li la difícil naturalitat que només es troba entre els bons actors professionals. La intenció de Gatzara Teatre, que s’estrena amb aquesta obra, és triple: promoure gent jove que ja havia treballat en altres companyies locals, obrir-se als sectors originaris de noves cultures que conviuen entre nosaltres i potenciar autors considerats «perifèrics» i crítics perquè ofereixen una mirada allunyada de la visió occidental. Aquest és el cas de Memet Baydur (1951-2001), dramaturg i estudiós del cinema, que fou autor d’una vintena llarga de peces teatrals (algunes de gran èxit), en les quals, com ha assenyalat Maurici Farré, mostra la tensió entre Occident i Orient, que és el gran dilema de la societat turca actual. 

La direcció i adaptació de Farré és molt encertada, ja que sap ajustar-la sàviament als recursos i possibilitats amb què compta. No en va s’ha convertit en un veritable revulsiu dinamitzador de l’escena teatral nostrada. Llarga vida a l’equip responsable. Esperem amb candeletes les seves noves produccions.