Aquest any, en el marc d’un compromís personal i professional amb la cultura, he decidit emprendre un projec­te de reflexió per identificar i visibilitzar les raons per les quals l’Alt Empordà ha de liderar la implementació de polítiques culturals que garanteixin els drets culturals. Inspirant-me en l’auca que hem impulsat recentment des d’Adhoc Cultura, plantejo la següent proposta: 10 columnes al llarg de l’any, cadascuna dedicada a un motiu específic.

L’auca és el punt de partida d’una publicació que hem presentat aquest Nadal, que és molt més que una peça creativa per celebrar les festes: és una crida al debat i a l’acció. Hem posat damunt la taula el gran repte dels equipaments culturals: esdevenir espais imprescindibles per a la comunitat. Avanço en aquest article un esbós dels temes que desenvoluparé en les pròximes columnes. En primer lloc, la cultura com a dret fonamental, perquè cal tenir present que l’accés a la cultura no és un luxe, sinó un dret humà reconegut. A través de polítiques inclusives, podem assegurar que tots els habitants de l’Alt Empordà gaudeixin d’aquest dret sense barreres socials, econòmiques o geo­gràfiques. En segon lloc, el potencial transformador de la cultura, donat que és un fet que la cultura té la capacitat de transformar les societats. Amb equipaments culturals actius, podem fomentar el pensament crític, la creativitat i el debat constructiu. En tercer lloc, la innovació i tradició com a binomi necessari: la cultura és un espai on tra­dició i innovació són dos pilars que han d’inspirar nous models de desenvolupament cultural i social. En quart lloc, defensaré la necessitat de crear una xarxa de participació comunitària i com els equipaments culturals han de ser espais oberts on la ciutadania pugui implicar-se activament. Només amb participació real podrem garantir que aquests espais siguin rellevants per a tothom. En cinquè lloc, la cultura com un motor per al desenvolupament local, ja que soc de l’opinió que la cultura no només enriqueix la ment, sinó que també és un motor econòmic. Amb polítiques adequades, podem convertir l’Alt Empordà en un referent cultural que atregui visitants, creadors i inversions. En sisè lloc, la unió de l’educació i la cultura: un segon binomi indispensable. Promoure les arts i la cultura des de l’educació és fonamental per formar una societat més crítica i oberta. En aquest sentit, la col·laboració amb escoles i centres educatius és clau. En setè lloc, vetllar per l’equitat en l’accés als recursos culturals per garantir que la cultura arribi a tots els racons del territori. En vuitè lloc, la cultura com a espai de diàleg intergeneracional i cultural, donat que els equipaments culturals han de ser espais on persones de diferents edats i cultures puguin compartir experiències i coneixements, reforçant així els vincles comunitaris. En novè lloc, com la cultura pot ser una eina poderosa per sensibilitzar sobre el canvi climàtic i promoure accions sostenibles. I en desè i últim lloc,  la necessitat que la  cultura  generi impacte social. No n’hi ha prou de conservar el patrimoni o programar de forma oberta i col·laborativa; cal que la cultura generi vincles significatius amb la societat i sigui percebuda com a indispensable per la comunitat.

Aquest any 2025, treballaré per desenvolupar aquestes idees i fomentar un debat obert amb els habitants, les institucions i els professionals de la cultura. La cultura no pot ser una prioritat només en moments de crisi; ha de ser un pilar fonamental del nostre futur. Comencem el camí plegats! Ja que el futur dels espais culturals serà social o no serà, bon any i feliç cultura.