L’any nou, que ja porta una setmana de vida, heretarà segurament molts temes i problemes de l’anterior. Amb tot, com que estem enmig de l’ambient nadalenc, cal pensar amb il·lusió què és i serà aquest nou any. Segur que s’aniran commemorant i celebrant aniversaris  de personalitats i d’esdeveniments, i com també plantejava en forma interrogativa el desembre, hi ha una munió de problemes socials molt punyents, amb connotacions de gran abast, ja que ultrapassen, fins i tot, l’àmbit econòmic, social i ambiental per esdevenir d’àmbit humanitari i ètic. Patinets, bicicletes i incivisme. I a aquests dos cal afegir-hi la sequera, l’habitatge, la migració, el canvi climàtic, la tragèdia de València, les guerres, i alguns de  casa nostra, com la manca de serveis al món rural, els sensesostre o el tema educatiu. Faig des d’aquesta modesta tribuna una crida a respectar les normes de circulació, i als ajuntaments perquè controlin més i millor la mobilitat viària de bicicletes i patinets. Cal també superar la manca d’educació, la degeneració de principis ètics de comportament que en el seu màxim exponent arriba a la grolleria, a l’odi, a discussions, baralles i agressions de tot tipus, faltes de respecte, actes  incívics i violents: atemptar contra el medi ambient, embrutar voreres i mobiliari urbà, fer cas omís de la normativa. Potser caldrà introduir la matèria de l’Ètica ja des de Primària. De la resta, confiem que plogui o que els responsables entesos en la matèria resolguin el tema de la sequera, i també l’interrogant de la IA.  
Bé, malgrat aquestes ombres reals, cal ser optimista i pensar  en positiu i que també l’any  2025 ens porti, de ben segur, avenços científics, lenta i progressiva solució al canvi climàtic, sostre per als sensellar, celebració joiosa de festes majors, aplecs, fires i congressos. Tant de bo, esperem i confiem, des d’una perspectiva riallera, que els pantans es recuperin totalment; que millori molt la qualitat de l’ensenyament, força tocat darrerament, des de guarderia fins a universitat; que la sanitat mantingui un alt nivell científic amb professionals vocacionals amb sòlida formació; que als mass media apareguin més notícies, si més no,  curioses, dolces, i no sovintegin les dramàtiques o tràgiques (accidents, assassinats, catàstrofes naturals, violacions, guerres, assetjaments). No em cansaré de pregonar la creació d’un mitjà de comunicació que només informi de bones noves, sigui reeixit o frustrat. 
 I  també, ja en un altre ordre de coses, desitgem fermament que minvin els episodis bèl·lics; que es prengui consciència de les precarietats de tota mena del tercer i quart món; que augmentin les forces democràtiques i minvin les de l’extrema dreta; que els governants i polítics tinguin una sòlida preparació democràtica i humanística que permeti a la societat millorar en les seves legítimes aspiracions de  benestar i progrés, de justícia social, de pau, de convivència dialogant.
Bé, he fet una declaració de principis que pot semblar utòpica, arcàdica, però una facultat humana és poder somiar, poder superar situacions difícils i aspirar a una pau polièdrica familiar, social, econòmica, política, cultural, ambiental, urbana i rural, global des del diàleg, la negociació, els  pactes, la comprensió, la flexibilitat, l’acord, el respecte, la tolerància, i, si cal, emprant la frase «No ho comparteixo, però ho respecto».
Acabo recuperant el títol inicial perquè tothom  posi noms i adjectius per acompanyar els punts suspensius que hi he deixat. Estrenem any, sí!; encetem també noves formes de vida, nous hàbits, nova sensibilitat, nous tarannàs des de l’ètica, des de la  responsabilitat personal, familiar, social i professional! Amen.