Potser aquesta nit el tió et cagarà una agenda de l’any que tenim a les portes. O potser te la portaran els Reis, te la regalaran, la compraràs, o ja la tens. 

Apunta-hi aquesta cita: dissabte 25 de gener, 12 h, a Vilamaniscle. El 25 de gener és el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Durant molts anys ens van fer creure que tot el que va tenir a veure amb el nazisme i l’Holocaust tenia poc a veure amb nosaltres. Que allò passava lluny —a Berlin, Londres o les platges de Normandia— i que ens quedava lluny. Aquell interès de l’Espanya que volien aïllada del món i desvinculada de les lluites per la llibertat. No va ser així: milers de catalans i catalanes van ser protagonistes d’aquell dramàtic episodi històric. No només com a víctimes, també com a agents actius, políticament i heroicament implicats. Des de les víctimes directes als camps d’extermini que ens recorden les setze Stolpesteine (literalment, pedres per ensopegar, llambordes metàl·liques de record de les víctimes de l’Holocaust posades al paviment del carrer de les seves cases), que tenim a Agullana, Albanyà, Figueres i Roses, als centenars d’herois i heroïnes que van formar part de les xarxes d’evasió: persones que ajudaven, clandestinament, a passar en un o altre sentit la frontera. En un període molt curt de temps (1936-1945) el trànsit humà de sud a nord i de nord a sud fou d’unes xifres impressionants de centenars de milers d’exiliats (uns cinc-cents mil) i refugiats de sud a nord (1939) i de desenes de milers d’evadits i refugiats (uns vuitanta mil) de nord a sud (1939-1945). I no només foren protagonistes els passadors i passadores. També la gent dels masos que els va donar aixopluc, que els va indicar el camí, que va mentir a la Guàrdia Civil dient que no havien vist res... Encara avui s’expliquen les dinàmiques dels pobles, les seves fortunes i ruïnes, des d’aquells anys. Hi havia una generació de gent que ja ha anat morint, sovint sense haver gosat explicar a les famílies aquelles històries que són part de la nostra història. Som pobles de frontera que hem viscut esdeveniments que ens han fet com som, i que tenim el dret a conèixer i el compromís de reivindicar. 

A qualsevol país plenament democràtic, els integrants d’aquestes xarxes d’evasió haurien estat reconeguts, les rutes, marcades, i les poblacions i camins per on passaven, senyalitzats. Per això té tot el sentit el projecte #RutesDeLaLlibertat de la Fundació Reeixida, i us convido a trobar-nos per conèixer-lo el proper 25 de gener, a Vilamaniscle a les 12 h del migdia, i/o que llegiu i signeu el manifest: https://docs.google.com/forms/d/1_vPbdlVH4qIYsPqwVgfqKOphTeZl7GxDxAgPH6XI2CI/viewform?edit_requested=true.

Bon Nadal i bon any nou.