«Tots nosaltres sabem alguna cosa, tots nosaltres ignorem alguna cosa, per això sempre aprenem», aquesta frase de Paulo Freire emmarca la raó de ser d’una comunitat de pràctica (CAP). Una CAP és un grup de persones que comparteixen una preocupació o una passió per alguna cosa i que treballen i aprenen com fer-ho millor a mesura que interactuen. És a dir, les CAPs es formen a partir de grups interessats a desenvolupar o enfortir coneixements i pràctiques per a les seves necessitats. Aquest era un concepte —i una manera de treballar—  que desconeixia fins que el 4 i 5 de juny vaig participar en l’esdeveniment organitzat per la Tabakalera (Donostia) #CAPdeCAPs; allà em vaig poder endinsar en aquesta metodologia i aprendre com es treballa en una CAP, com impulsar-ne, quins beneficis té i a quins espais aplicar-les, però també a prendre consciència les dificultats i les barreres d’aquesta metodologia.

I com es treballa en una CAP ? El primer de tot és que cal tenir present que s’organitza al voltant d’un tema o domini de coneixement que interessa a un grup determinat de professionals i/o ciutadania que vol donar resposta a un repte i/o problemàtica. En aquest marc les persones participants col·laboren per investigar, aprendre i millorar les seves pràctiques dins d’aquest àmbit. És un procés que sol incloure reunions periòdiques, intercanvi d’informació, documentació de la pràctica i creació de productes que permetin transferir el coneixement adquirit, i en aquest sentit és recomanable introduir la figura del facilitador, ja que pot ajudar a guiar el procés, fomentant la participació, gestionant la comunicació i connectant els membres de la comunitat. Algú potser es preguntarà: i quins beneficis té treballar així? Al meu entendre les CAPs ofereixen diversos beneficis per als seus membres, entre ells: aprendre de l’experiència dels altres i  desenvolupar habilitats i coneixements. A més a més, ofereixen un espai per a la formació i el desenvolupament professional, on els membres que hi participen poden adquirir noves habilitats i coneixements, accedir a una xarxa de suport o millorar la reputació professional. Però sobretot les CAPs tenen un gran benefici: trobar solucions als problemes presentats i actuar —en moltes ocasions— generant innovació. 

El millor de tot és que la metodologia de les CAPs pot ser aplicada a diversos sectors professionals. He conegut casos i exemples de CAPs en els sectors de la justícia, la cultura, el desenvolupament social i el medi ambient perquè, en general, qualsevol grup de persones que comparteixin un interès comú i vulguin aprendre i millorar les seves pràctiques pot beneficiar-se d’aquesta metodologia.

I direu: per on començar? Per crear una CAP exitosa i eficaç cal un punt de partida, i el primer element crucial per a la formació, com ja he dit, és un interès comú en una temàtica específica. Aquest interès compartit actua com a catalitzador per a la investigació, l’aprenentatge i la millora de pràctiques entre els membres de la comunitat. Si posem el focus comarcal i en concret a Figueres, els reptes socials, culturals i econòmics són diversos i complexos. Per aquest motiu soc de l’opinió que les comunitats de pràctica poden esdevenir una eina clau per generar solucions a curt i mitjà termini i fomentar un ecosistema que vinculi el benestar social i el creixement econòmic amb la preservació dels valors locals i culturals. Àmbits com la cohesió social, la promoció del turisme cultural, la sostenibilitat o la innovació educativa són exemples de sectors on aquesta metodologia podria ser d’alt impacte. I si fem una CAP pilot per comprovar-ne els beneficis i així inspirar un model col·laboratiu, resilient i orientat a les necessitats de la comunitat?