Inicialment havia concebut només un article per tractar aquest inici de curs des dels informes però, circumstàncies imprevisibles (primera, la reducció de caràcters per cada article segons exigències del setmanari i la segona, molt més important i transcendent, el canvi de govern amb una nova consellera al capdamunt) ha quedat desglossat en tres, aquest el darrer.

Deixant de banda encara alguns desgavells (FP, nomenaments tardans, alguns amb desplaçament llunyà), soc d’aquells que dono els cent dies de gràcia per valorar la gestió oficial del nou equip de la consellera, Hble. Sra. Esther Niubó.

He llegit que en principi han marcat dos objectius principals: potenciar la comprensió lectora —i jo hi afegiria l’oral tant com a emissor com a receptor— i les matemàtiques. Em vull situar en la primera qüestió. Una primera proposta podria iniciar el comentari de text, és a dir, la comprensió lectora interpretant dites, refranys, frases fetes, i seguir amb textos sucosos d’escriptors originals o en VO i de pas apropar-se així a una altra llengua. I, per descomptat, no oblidar la comprensió auditiva tan necessària a l’aula, tot recordant aquell bon exercici,  tan útil, que hi havia en les primeres PAU.

I empalmant amb coses ja dites, és de valorar positivament que es vulgui reconèixer la tasca del professorat, reduir la ràtio d’alumnes per classe, i que hi hagi més partida pressupostària per al curs 1924-25.

Respecte a les famílies, que hi hagi més implicació en el seguiment en els estudis dels seus fills o tutorats. Em sembla, també, bona mesura el control dels mòbils.

I també fora bo que els mitjans de comunicació informessin objectivament i puntual de les incidències, així com de possibles esdeveniments d’instituts, col·legis, escoles, universitats, a propòsit de la celebració de cinquantenaris, centenaris, jubilacions importants, de la commemoració d’efemèrides (festa de l’orla, comiat de promocions...), i a propòsit d’aquests darrers suggeriments, unes postil·les encara més de tipus personal. 

Potser de la meva llarga docència un dels records més entranyables fou la festa de l’orla de la promoció del 2004 de l’institut Balmes. Vaig basar el meu breu parlament en les quatre lletres del mot ORLA: O d’OR (alumnes: heu aconseguit ja la medalla d’or dels estudis de batxillerat). R de  ROSA (alumnes: porteu la bellesa, la fragància i potser alguna espina de la rosa). L de LLEÓ, símbol de potència, força pròpies del lleó (no defalliu mai, sempre actueu amb força), i A d’ÀGUILA (voleu ja com un àliga pels camins de la vida, amb seguretat i força).

A les terres gironines hi ha hagut i hi ha grans referents docents —d’universitat i d’institut— en el camp de les humanitats: escola d’historiadors, de filòlegs (filologia clàssica, romànica), de filosofia. I també en el científic Cal potser reivindicar-los i aprofitar les seves aportacions al món de la docència universitària i no universitària. I per justícia equitativa, també hi ha hagut i hi ha grans mestres d’escola primària.

De tots els plans d’estudi viscuts (com a discent, anys 1955-1962, i com a docent, anys 1967-2012) em quedo amb el BUP i el COU. 

Em cou encara una resposta errònia sentida no fa gaire, en un popular programa de TV3: Maquiavel fou presocràtic o renaixentista?

En definitiva, s’ha iniciat ja un nou curs, als despatxos burocràtics amb nous responsables i, sobretot, a unes aules plenes d’il·lusió i de responsabilitat. Reitero la crida   docent-discent, fruit del desig sincer, profund molt humà i humanista, perquè, tant de bo  aquest curs suposi un punt d’inflexió, un passar pàgina, i totes les parts implicades valorin ser protagonistes d’un tasca encoratjadora que marqui un present i un futur molt millor.