Si no en teníem prou racions de «panem et circenses» per part del nostre estimat Cèsar, per mantenir distreta la plebs i ocultar totes les malifetes pròpies, de la Messalina i del germanet, sense oblidar-nos del porter simiesc de lupanars i tota la trama mafiosa, ara es posa de moda el recurs «literari» de repartir habitatges a tort i dret.
Fatiga repetir el mal interpretat  article 47 de la Constitució Espanyola de 1978 que fa referència al dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. 

Aquest article estableix que els poders públics, és a dir, el govern i les autoritats, han de treballar i col·laborar per garantir aquest dret a tots els ciutadans si bé no recull que sigui cap premi ni s’hagi de regalar.

Aquesta missió es pot completar abaratint els interessos i les despeses de les hipoteques, cedir terrenys per construir, incentius fiscal als inversors i als arrendadors, construir habitatges públics a preus assequibles (ui, no, que els VPO eren franquistes...), lleis per fer fora els okupes en 24 h i procediments ràpids de desnonament per impagament dels lloguers.

Però, és clar, la llei, com hem vist darrerament amb amnisties vergonyoses, indults surrealistes i rebaixes de terrorisme a la carta, no és igual per a tots. 

Mentre encara queden víctimes del Deu Vulcanus a La Palma que malviuen en barracons, hi ha altres valents que amb el seu iPhone a la mà travessen l’Atlàntic (fins i tot sense motor) i gaudeixen d’hotels  de 4* i fins i tot balnearis, tot inclòs, amb suplements de roba, mòbil i paguetes de diversa índole.

Falten habitatges ? Ho diu el Banc d’Espanya i els milers de ciutadans que no poden pagar un lloguer o una hipoteca, entre altres afectats: contracta constructores autòctones, no els teus amics i parents ni els teus sindicats (ja coneixem de sobres les cooperatives d’habitatges sindicalistes i les seves promocions mai iniciades), cedeix terreny i posa a disposició habitatges assequibles, en lloc de destinar subvencions a països d’Ultramar i causes ridícules que poc ens importen i res aporten al nostre país. 

El que no és normal és que ara un constructor, posant en risc el seu capital i patrimoni, hagi de cedir part de les seves promocions a habitatge social, que al cap i a la fi, repercutirà a la resta de l’edifici, encareixi el preu de compra o lloguer, ja que és el seu negoci i no és cap ONG subvencionada per l’Estat, al igual que un petit propietari que s’ha fet un patrimoni per viure de rendes amb sacrificis i ara veu tallat el seu projecte.

Queda ben clar que correspon a l’Estat i als seus diferents organismes i xupopteries de garantir habitatges dignes, no a la iniciativa ni al capital privat.

L’invent repetit de subvencionar el 20% amb avals la compra d’habitatges al jovent ha estat, com la majoria de mesures preses sense consultar els experts, una pífia monumental, ja que no s’han atorgat ni el 5% dels  fons, per no complir els requisits.

Voler regular el mercat de venda o lloguer de l’habitatge només aconsegueix assoleix incrementar els preus, buidar la borsa de lloguer, que ningú inverteixi en totxana i molt menys vulgui llogar; una altra història són els apartaments turístics, el seu mal ús, la competència deslleial i la seva nefasta regulació, que ja en parlarem..

Escalfem motors per a una tardor ben calenta!!!