El nombrosos mercats tradicionals que se celebren de manera habitual arreu de les nostres poblacions (siguin d’un sol dia o de més) constitueixen un exemple de continuïtat històrica que cal estudiar molt seriosament. La quotidianitat de la seva celebració ens impedeix veure la magnitud del fenomen. Molts tenen un origen medieval i han persistit al llarg de segles. Han variat els productes, però l’estructura és gairebé la mateixa. I la seva celebració ha dotat a la població que els acull d’una indubtable condició de capital d’un rodal, d’una comarca o fins i tot d’un àmbit encara més ampli.

No ha de sobtar, doncs, que d’un temps ençà hagin estat objecte d’anàlisi i s’hagin celebrat reunions diverses per tal d’estudiar les seves característiques i especificitats en cada moment històric i en cada població rellevant. Per això, el cap de setmana passat, va tenir lloc a Figueres la XXIX Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona, centrada precisament en el tema «Els mercats en perspectiva històrica». L’organització va anar a càrrec de la Diputació de Girona, la Coordinadora de Centres d’Estudis dels Països Catalans (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Institut d’Estudis Empordanesos, i va reunir representants de la pràctica totalitat de centres d’estudis de les comarques gironines. Les intervencions van analitzar aspectes diversos: des de la seva relació amb la xarxa de camins de la Selva, passant pels casos de Calonge i Sant Antoni o el de Girona, fins a veure tot allò que envolta el fet d’«anar a mercat», com ara aprofitar per anar a cal notari o per assistir a espectacles lúdics. 

Dues van merèixer un relleu especial, ja que se centraren en la nostra ciutat i comarca. La primera, que fou la conferència inaugural, anà a càrrec de Joaquim Tremoleda i tingué com a tema «El mercat i Empúries». S’hi analitzà la ciutat grega i romana com a potents centres de comerç i d’intercanvi, i mostrà la reconstrucció que s’ha fet del paisatge d’aquella època que ens ajuda a explicar la importància que hi tingué la navegació marítima. L’altra, a càrrec de Pere Gifre, exposava la seva tesi principal des del mateix títol: «El mercat, element determinant en la formació i expansió de la vila i ciutat de Figueres». Gifre realitzà un repàs històric que partí de finals del segle xvi, feu un quadre dels estudis realitzats sobre el tema i presentà diferents evidències de caràcter literari per constatar el relleu que va prendre la ciutat i el seu mercat. 

En el torn de preguntes finals, una intervenció plantejà un interrogant que pensem que mereixeria tota una altra jornada de debat: «Per què el mercat és tan igual arreu del món, malgrat les diferències culturals, religioses, socials i de tot tipus que existeixen?».