De veïns i barragans

Ben segur que a tots nosaltres ens han explicat de ben petits que les relacions veïnals han de ser cordials , avui per tu , demà per mi... un grapat de sal,  recollir un paquet, buidar la bústia, vigila’m la mainada una estoneta, i milers de favors que es poden demanar i complir amb bona fe.

Amb els confinaments il·legals del covid, aquest favors  veïnals van veure el seu màxim exponent i van demostrar que en aquest país som solidaris per naturalesa, tal com demostra que som els primers al rànquing mundial de donació d’òrgans.

Ara, sense cap necessitat i com és habitual en un desgovern sense res més a fotre que buscar problemes i controvèrsies inerts, ens trobem que aquesta solidaritat es veu compromesa pel fet que un titella narcisista vulgui mimetitzar-se amb la seva poltrona i trencar la Carta Magna.

Res de nou, això de canviar les normes del joc a mig partit... Pactar amb terroristes o independentistes, beatificar-los, lleis dictades per analfaburros/as/es ben segur sota els efectes de substancies euforitzants ( llei del «sí és sí”, llei trans lgtbijklm, llei de l’habitatge, entre altres perles legislatives) que assoleixen tot el contrari d’allò que es proposa i, de retruc, classificar-nos com a la Índia, per castes amb diferents tractaments legals (amnisties incloses )  i econòmics, segons el teu cognom o lloc de residència o la teva submissió al líder suprem. 

Sota el meu parer, potser sí que caldria estudiar un nou  repartiment dels recursos generats per treballadors, autònoms i empresaris, és a dir, els impostos i cotitzacions dels que s’aixequen cada dia per treballar i aixecar la seva família i el país.

Pot ser hauríem de fer el càlcul de quantes persones que han tributat tota la seva vida cobren la seva merescuda pensió, quants treballadors, autònoms i empreses cotitzen i quants «veritables aturats» no troben feina degut a la seva edat o manca de currículum.

El que no entenc és que si tenim gairebé 3 M d’aturats, el líder digui que hem d’importar gent d’arreu perquè sobren llocs de treball; algú m’ho explica? 

Es a dir... la regió que més cotitza (pensionistes inclosos), que més PIB genera, que sigui la que més cobra, no crec que sigui descabellat i potser també seria el sistema perquè les mateixes autonomies facin neteja de tots els barragans que mantenim (sanitat, educació, recursos socials, ajuts a l’habitatge, ajuts a subministraments, etc.), sense aportar res més que aldarulls, delinqüència , sense distinció del seu origen.

Tornant als bons veïns, si veig que el fillet del veí s’escapa, faré tot el possible per tornar-lo amb els seus pares, ja que no soc ningú per treure el plaer de gaudir de la mainada als seus pares, i no assumiré els seus deures ni obligacions filioparentals, sinó acompanyar-lo al seu cònsol o ambaixador perquè prengui les mesures més adients sense traumatitzar-los.

Per entrar a països civilitzats com els EUA, Austràlia i d’altres, calen visats, certificats penals, contracte d’hotel o habitatge, contractes de treball, si és aquest el motiu del viatge, coneixement de l’idioma, un mínim de diners a sobre i/o capacitat financera, etc. 

Per entrar aquí, amb unes xancles i un banyador ja n’hi ha prou per adquirir la categoria de barragan i accedir a tota mena de serveis gratuïts que paguem la resta.

Potser pertoca als seus mandataris, propietaris de palaus, harems i comptes bancaris multimilionaris a bancs europeus tenir cura de la seva mainada i dels seus súbdits.

Unes darreres paraules per als nostres germans veneçolans: escolteu L’estaca de Lluís Llach, que bona falta ens faria aquí també a nosaltres, amb tanta indecència política.