La figura de l’escriptor Armand Obiols va ser mitificada, ja en vida, però coneguda només per una minoria d’iniciats. El nom mateix, «Armand Obiols», no era sinó el pseudònim literari de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 – Viena, 1971), que el començà a usar de ben jove. Fou un dels integrants del famós «Grup de Sabadell», junt amb Joan Oliver («Pere Quart») i Francesc Trabal. Una colla intel·lectual que, dotada d’un sentit de l’humor càustic, sacsejà el món cultural català dels anys vint i trenta. 

Obiols col·laborà primer al Diari de Sabadell i fundà, a la mateixa ciutat, una editorial de prestigi, La Mirada. Seguidament, participà en els principals diaris de Barcelona d’aquells moments: La Veu de Catalunya i La Publicitat. Però la seva aportació periodística més rellevant la feu a la Revista de Catalunya en uns anys ben difícils. Primer, durant la guerra, en els números que la publicació va poder treure el 1938. I, després, a l’exili, en els que sortiren a París en el període 1930-1940 i, més tard, el 1947. Ara que es compleix el centenari d’aquesta revista (1924-2024) és just que es valori el paper transcendental que ell hi tingué. I això que no va arribar a signar mai cap article, però sí que exercí de director efectiu de la publicació, malgrat que no constava com a tal. 

A la circumstància d’aquest centenari s’hi afegeix també, aquest mateix any, la publicació d’una primera biografia extensa del personatge, escrita per l’escriptor, editor i president de la Generalitat Quim Torra, amb el títol Armand Obiols, d’una fredor que crema. L’intel·lectual que es va perdre (Empúries). L’obra de Torra desfà uns quants tabús sobre Obiols. Com el de ser un escriptor «sense obra» a causa del seu esmolat sentit crític. Només constava que havia publicat pòstumament un parell de llibres de poemes i es negligia tota la seva producció periodística, que Torra ha reportat en el seu llibre. Un altre propòsit innovador de Torra ha estat el d’estudiar-lo al marge de la seva relació amb Mercè Rodoreda (per bé que també l’explica), de qui fou parella sentimental i un mentor que la guià als inicis de la seva carrera literària. I encara un darrer aspecte emergeix en l’estudi de Torra, el de l’Obiols polític i la seva vinculació amb el partit Acció Catalana, ja que permet conèixer la importància que aquest grup i ell mateix van donar a la cultura. No en va Obiols afirmà: «Catalunya només pot ser ella mateixa construint-se des de la cultura i per a la cultura, i només podrà sobreviure en i per a l’excel·lència».

El llibre de Torra, fruit d’un intens treball de recerca, té un to assagístic que el fa molt atractiu i llegidor. És un molt bon estímul per a la descoberta d’un autor poc conegut pel gran públic, amb les seves llums i ombres.