Catalunya pot ser una potència enoturísticament parlant. I l’Empordà especialment, ja que té una característica que la diferencia de la majoria de regions vinícoles: l’entorn.

En cap altra regió important des del punt de vista enoturístic hi ha els recursos turístics que tenim a l’Empordà. Tant des del punt de vista d’oferta turística com d’allotjaments i gastronomia.  Però, si ens hi fixem, hem posat el focus de tot aquest reconeixement enogastronòmic en els projectes pesonals, d’empreses, restaurants, cellers, que han aconseguit fer brillar els seus productes.

Això té molt de sentit quan parlem de guies i  rànkings, però no en té tant si parlem de turisme i del potencial enogastronòmic d’una regió. A diferència del que fan les regions més potents del món en enoturisme.

Hem construït l’enoturisme sobre la base de les denominacions d’origen (que està bé) i dels cellers, però hem descuidat els pobles amb tradició vinícola i les subregions dins de les DO.
Això no és així a la resta de grans regions vinícoles o gastronòmiques. Acostumen a tenir grans marques bandera, però es fa especial èmfasi en la regió, en la tradició, en les varietats, en els productes autòctons. Ho podem veure al Piemont, a la Borgonya o a Alsàcia. 

Estem centrats en projectes d’èxit que queden descontextualitzats sense explicar l’entorn, de la zona, de la història elaboradora.

Tots els que heu fet enoturisme a l’Empordà, segur que coneixeu la història de tal o qual celler i sabeu qui hi ha darrere de cert projecte, i fins i tot sabeu què tenen de singular. Però molt pocs sabreu el tipus de vi, les varietats, els terrenys i la història vinícola de zones com l’Albera o la plana. O les característiques de pobles concrets.

Potser és l’hora de fer aquest salt qualitatiu. De deixar de centrar tota la comunicació enoturística només en la destinació i les empreses i començar a potenciar —com fan les altres grans regions— també les característiques i la diversitat dins d’una mateixa zona. Potser és hora d’anar una mica més enllà. I treure tot el potencial d’una tradició enogastronòmica molt important. Més que un problema, la diversitat interna de les diferents zones elaboradores és un potencial enoturístic a explotar i amb molt de camí per recórrer. Els cellers han de continuar essent les banderes de cada zona, però cal aprofundir en l’explicació de les diferents zones. Cal donar a conèixer molt més el pòsit compartit d’una tradició enogastronòmica molt important. 

Tard o d’hora s’acabarà fent i llavors ens preguntarem com és que hem tardat tant a fer-ho. França o Itàlia fa anys que ens ho ensenyen.