«(...) per a tu no tinc pisos». Així em va respondre una responsable d’una agència immobiliària del Port de la Selva. D’això ja fa aproximadament vint anys. Just havia acabat el màster en gestió cultural i iniciava un projecte —ara se’n diria d’emprenedoria— de gestió cultural. Tot i que amb un altre to més respectuós, les diverses agències m’anaven responent el mateix que la primera. El preu dels pisos al Port de la Selva als mesos de juliol i agost es multiplicava per tres i fins i tot per quatre, i per als joves que ens volíem emancipar i no teníem el suport familiar ( econòmic i/o patrimonial) esdevenia un calvari. Al Port de la Selva els pisos de protecció oficial van arribar tard, per la qual cosa molts joves teníem moltes dificultats per trobar habitatge i en molts casos això significava haver de marxar a la vila del costat (Llançà), on l’oferta era més gran. Avui, però, no em vull centrar en els problemes que hi ha al Port de la Selva per trobar habitatge, sinó en l’arrel d’aquesta problemàtica: el turisme.

Per davant quedi que soc un gran defensor del turisme i crec que és un actiu que cal explotar; ara bé, no a qualsevol preu ni com a font principal de l’economia —no podem posar tots els ous a la mateixa cistella. Turisme sí, però amb un asterisc: la sostenibilitat. Si bé el turisme és beneficiós, té algunes contrapartides que cal abordar i a què cal donar resposta. Em voldria centrar en l’exemple del cap de Creus i en concret Cadaqués, que per mi, com Barcelona, són un paradigma de la mala gestió turística. Les infraestructures locals, com ara carreteres, aparcaments, i serveis públics, estan saturades. No podem oblidar les cues per entrar a la població i que, per quart estiu consecutiu, es posen en marxa les restriccions per accedir en cotxe al cap de Creus. I si parlem de bicicletes? El nostre segon tinent d’alcaldessa i regidor de seguretat és partidari de regular-les i fins i tot prohibir-les, i així ho ha expressat diverses vegades públicament l’última vegada a les xarxes socials el passat 20 de juliol: «Prohibir el trànsit de bicicletes a les carreteres del cap de Creus (612, 613 i 614) ja és d’urgència».

Aquestes situacions sens dubte fan que Cadaqués esdevingui cada vegada més un indret poc atractiu per als visitants però sobretot per als residents. Un fet que s’agreuja cada cop més amb un gran augment del cost de la vida, i això fa més difícil que els residents locals i els mateixos treballadors que fan temporada puguin viure a la població (Eivissa i Barcelona són també dos exemples clars d’aquest fenomen).

Per no parlar dels danys mediambientals: el cap de Creus viu una forta pressió sobre els recursos naturals. Un clar exemple és l’aigua (al Port de la Selva no n’hi ha!) o els ecosistemes locals, amb un efecte perjudicial sobre la flora i la fauna locals, especialment en àrees protegides (ja no ens queden musclos, no ens queden garotes, i ara acabarem amb els espàrrecs?).

Tinc un bon amic que ve al Port de la Selva de fa molt i molt quan té visitants els recorda que no cal publicar fotografies a totes hores ni descobrir els espais tranquils de la zona. A tots ells, si ho fan, els recomana posar el hashtag Cadaqués, que és un indret internacionalment conegut i que surt a totes les llistes dels llocs més macos que has de visitar a l’Alt Empordà. El triomf del turisme, sens dubte una arma de doble tall perquè l’èxit acaba esdevenint el major dels perills per a una població que dia a dia perd l’encant que li ha donat tant de prestigi, i m’alegra saber que, amb lideratge d’Itzíar González, Cadaqués ha redactat un POUM amb prop de 300 persones implicades. Esperem que els polítics estiguin a l’altura per implementar aquest pla.