El passat dissabte 20 de juliol va tenir lloc a Espolla la 20a i darrera edició de la mítica Trobada de Cantadors d’Espolla. Un esdeveniment que es va plantejar com a escenari i aposta per la recuperació de la cançó improvisada, com a retrobament de les tonades tradicionals (molt especialment les nyacres, melodies d’improvisació empordaneses, però igualment la resta de tonades d’arreu dels Països Catalans). També com a  reivindicació política: de la música catalana arrelada al territori i a les inquietuds de la gent, altaveu de la defensa de la terra, dels drets de les dones, de l’antifeixisme o de l’independentisme. També altaveu de l’estirabot i elogi de les situacions de vida quotidianes. La Trobada de Cantadors d’Espolla ha estat la punta de l’iceberg d’un projecte cultural i polític, un somni que se’ns ha fet realitat. Un moviment que ha fet vibrar les persones que un cop l’any (les mítiques trobades a La Fraternal, primer amb poca gent i ben aviat plena a rebentar) s’han meravellat i han gaudit comprovant com la música i l’enginy floreixen en uns segons, com en pot gaudir tothom i fer-ho gairebé tothom, i de persones que s’hi han enganxat i han començat a fer tallers i trobades arreu. Us ho explico de primera mà, he tingut la sort de ser part del projecte en primera persona, com a fundadora de l’associació Cor de Carxofa i fins i tot com a reina de les nyacres. La mítica corona acompanyada de la no menys mítica bota de garnatxa d’Espolla de les persones guanyadores ha dormit un parell d’hiverns a casa. La Trobada ha estat un esdeveniment sostingut durant 20 anys gràcies a la participació de milers de persones: les d’Espolla, de la comarca, d’arreu dels Països Catalans, amb els noms propis de l’Associació Cultural La Fraternal Espollenca i d’en Gustinet d’Espolla al capdavant, que hi han estat sempre i que amb el seu entusiasme, rigor i esforç pràcticament infinit ho han fet possible. 

El passat dissabte, a la pista de l’escola plena, hi havia qui lamentava el final d’aquesta trobada i certament la trobarem a faltar. Però quedaran per sempre als nostres cors les fredes i mítiques nits a Espolla i el calor indescriptible dels combats a La Fraternal. I per damunt de tot, cal posar en valor que aquella fita que ens vàrem marcar fa més de vint anys, que quan ens trobéssim una colla d’amigues i amics després d’un àpat per cantar, tinguéssim algun altre tema en comú a cantar més enllà de l’himne del Barça, que tornés a ser un patrimoni i un referent de la nostra cultura popular, que sentir parlar de glosa per la ràdio fos una cosa normal, que se n’ensenyés a les escoles o que hi hagués alguna altra trobada arreu del país. Avui tots els objectius s’han assolit amb escreix i la glosa renascuda és ben viva arreu del territori. Potser l’any vinent la sentirem en algun altre poble de la comarca com ja la sentim a tants altres llocs dels Països Catalans. La glosa que fou d’Espolla ja és la glosa de tothom. FELICITEM totes les persones que ho heu fet possible, les que n’hem gaudit o ens heu aplaudit des del públic. Les que n’heu parlat i fet de prescriptores. Les que heu replicat els tallers, els combats, els concerts arreu. Les que heu estat mestres i referents. És un èxit de totes gràcies a la feina de La Fraternal, l’Ajuntament i la gent d’Espolla i del Cor de Carxofa. Mai ho agrairem prou. 

I acabaré glosant:
No podria acabar millor
Ha estat al·lucinant 
Vint anys trobant cantadors.