Hi ha diferents factors que determinen les desigualtats territorials, i un d’aquests és la mobilitat. Tenir bones comunicacions en diferents mitjans de transport és positiu, i en el cas del transport públic, que el preu sigui econòmic és clau. A Catalunya per aconseguir aquest objectiu s’ha impulsat la integració tarifària. Un model que es va iniciar a Barcelona l’any 2000 i que s’ha anat reproduint a tot el país excepte unes poques ciutats i comarques. Figueres i l’Alt Empordà som un d’aquests casos. Aquí podem arribar a pagar el doble per un trajecte de distància similar que el que paga un veí de la Garrotxa, del Pla de l’Estany o del Gironès. De fet, la Garrotxa ha estat l’última comarca a integrar-se a l’ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat) de Girona. L’abril del 2023 va posar-se en funcionament la integració tarifària, així com tots els títols que hi van associats, i en el seu primer any han augmentat un 20% els viatgers del transport públic. 

El principal benefici de la integració tarifària és el preu reduït del bitllet, però també la possibilitat de fer un trajecte que necessita canvis de línia amb un mateix bitllet. Així mateix, els joves de fins a 16 anys tenen el transport gratuït, i fins als 29 anys hi ha la T-Jove, que ofereix uns preus molt reduïts. En total s’ofereixen set títols diferents segons les necessitats que tinguin els viatgers. 
En el ple municipal d’aquest dijous la CUP presentem una moció per tal que Figueres s’adhereixi al Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona. Si s’aprova la moció, Figueres podrà exercir la capitalitat comarcal per tal d’iniciar el camí que acabi portant tots els pobles de la comarca a integrar-se a l’ATM de Girona, tot creant una nova zona de mobilitat de l’Alt Empordà. D’aquesta manera, la desigualtat territorial que s’està causant als ciutadans de Figueres i la comarca, en comparació amb els d’Olot, Banyoles o Girona, deixarà d’existir. 

Poso d’exemple aquestes tres capitals de comarques veïnes a voluntat. Perquè a Figueres molt sovint escoltem comparacions amb aspectes positius d’aquestes ciutats que no apareixen d’un dia per altre. S’han de generar les condicions per tal que el desenvolupament econòmic, social i també ambiental fructifiqui. I la integració tarifària és un clar exemple que suma en aquesta direcció. Facilitar la mobilitat pel motiu que sigui (laboral, formatiu, sanitari o d’oci) millorarà les condicions econòmiques, socials i ambientals de Figueres i l’Empordà. Sovint lamentem, i amb raó, que la nostra comarca sigui excessivament dependent del sector serveis. Tanmateix, les polítiques públiques que es desenvolupen a la comarca, i en general a totes les zones costaneres i turístiques del país, potencien aquest monocultiu econòmic. Un exemple és el mapa de les zones on s’aplica la integració tarifària. De la demarcació de Girona només en queden fora les comarques de la Costa Brava. La Selva marítima, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. Aquestes zones també són les que tenen la renda per càpita més baixa del territori. El Baix Empordà ja té planificada la seva integració tarifària a través de l’ATM de Girona, i la Selva marítima hi està treballant i ho té més fàcil perquè a la Selva interior ja està en funcionament fa anys. 

A Figueres tenim la possibilitat de liderar la integració tarifària de la comarca. No perdem més el temps i impulsem-la. No esperem que vingui la Generalitat a fer-ho per nosaltres quan ja no quedi cap comarca fora del sistema integrat de tarifes del transport públic.