A les dues darreres columnes defensava que la gestió del patrimoni cultural a l’Alt Empordà necessita un pla per garantir que el patrimoni de la comarca no només es preservi, sinó que també es valori i es faci accessible a les generacions futures. Per això indicava dues premisses: la primera, on defensava que la gestió del patrimoni a l’Alt Empordà requereix una combinació d’enfocaments públics, privats i mixtos a la vegada per garantir la seva conservació i promoció a llarg termini. La segona premissa exposava la necessitat de crear un ens comarcal que pugui impulsar una governança entesa com la base per estimular el sector i gestionar de la manera més eficient possible el patrimoni cultural, tot definint estratègies i protocols d’actuació i suport en la coordinació amb altres administracions, així com institucions públiques i privades.

En aquesta columna vull posar el focus a identificar quin és el context que ha de preveure aquest ens de gestió patrimonial. En primer lloc, ha de tenir la sostenibilitat com un imperatiu. La sostenibilitat és una de les principals tendències culturals a escala global i l’Alt Empordà no pot quedar al marge. La gestió del patrimoni ha de ser compatible amb la protecció del medi ambient. Això implica realitzar auditories mediambientals, promoure l’ús d’energia renovable i oferir formació en pràctiques sostenibles. Només així es podrà garantir que la preservació del nostre patrimoni no vagi en detriment del nostre entorn natural.

Un segon pilar fonamental actual és garantir la participació activa de la comunitat. La cultura no ha de ser una cosa que es consumeixi passivament, sinó una experiència participativa i democràtica. Fomentar aquesta participació no només enriquirà la cultura local, sinó que també crearà un sentiment de pertinença i responsabilitat compartida.

Treballar l’accessibilitat i la inclusió ha de ser la tercera de les prioritats en la gestió del patrimoni. Això significa adaptar els espais culturals per a persones amb diverses capacitats, desenvolupar programes que siguin inclusius i implementar tecnologia de suport. Només així es podrà garantir que tothom, independentment de les seves capacitats, pugui gaudir i participar del patrimoni.

En quart lloc, incorporar els valors de la diversitat, l’equitat i la inclusió com a valors essencials que han de reflectir-se en tots els aspectes de la gestió del patrimoni. I això també inclou la contractació de personal divers, la presa de decisions programàtiques inclusives i la formació contínua en diversitat per a tot el personal. La cultura, i el patrimoni en concret, ha de ser un espai on totes les veus es puguin expressar i on totes les identitats es vegin representades.

En cinquè lloc, incorporar la digitalització i la tecnologia com a oportunitats úniques per reimaginar la manera com interactuem amb el patrimoni. Des d’exposicions interactives fins a la digitalització del patrimoni, les noves tecnologies poden fer que la cultura sigui més accessible i atractiva per a tothom. Les aplicacions mòbils, per exemple, poden oferir guies interactives que millorin l’experiència dels visitants als museus.

En sisè lloc, garantir la flexibilitat, un fet crucial per adaptar-se a les necessitats canviants. La rehabilitació d’espais per a usos polivalents i la creació d’espais temporals per a activitats a l’aire lliure són mesures que poden ajudar a maximitzar l’ús dels recursos disponibles.

Finalment, i tal com ja he defensat altres vegades, és vital la coordinació i col·laboració, que al meu entendre són la Clau per a l’Èxit. Em refereixo a la coordinació amb altres administracions i institucions públiques. Per poder establir taules de treball conjuntes, desenvolupar projectes col·laboratius i buscar finançament són accions que poden multiplicar l’impacte de les iniciatives de conservació i dinamització patrimonial.

La gestió del patrimoni cultural a l’Alt Empordà requereix un compromís ferm i una visió compartida. Només a través d’un enfocament integral, sostenible i col·laboratiu es podrà garantir que el ric llegat patrimonial de la comarca es preservi i es valori per al benefici de les generacions presents i futures. Ara és el moment d’actuar i d’invertir en el nostre patrimoni per garantir la seva conservació i dinamització, i perquè així tothom en pugui gaudir i hi pugui participar plenament.