Sembla una mica obscè, en un món en el qual s’està massacrant impunement milers de persones pel sol delicte d’haver nascut en el lloc equivocat, ara parlar de roses i llibres, malgrat que les roses també porten espines que poden fer vessar sang. Els afortunats habitants d’aquest país on vivim portem el període més llarg de la nostra historia sense guerres civils malgrat la insistència d’alguns a provocar totes les discòrdies possibles, raresa històrica —i dic raresa evitant ficar els Déus pel mig— de la qual hauríem d’estar donant gràcies constantment. 

A casa nostra —la petita i la gran— podem constatar que, malgrat el que molts diuen o pensen, des del 1976  fins ara hem tingut l’encert de canalitzar els enfrontaments de les veritats absolutes, les identitats nacionals o la religió cap a un camp de batalla més dialèctic que bèl·lic. A costa de convocar una mitjana d’eleccions cada sis mesos, i de tenir  el  Parlament i el Senat com una olla de grills, dit finament, o com una casa de putes mal organitzada, si ho comentem de forma col·loquial i barroera. La gent del carrer passem any i legislatures sense prendre’ns massa seriosament els pares de la pàtria i acceptant aquest règim formalment monàrquic-parlamentari que, a la pràctica, resulta ser anàrquic-burocràtic, sistema innovador en aquest segle de novetats. Potser la intel·ligència artificial, vista la poca eficiència de la natural, podrà optimitzar-lo.

Deixem les espines i anem per les roses que, com passa també amb la nostra llengua, cada cop són menys catalanes. Per la ràdio un dels darrers cultivadors de roses del Maresme es queixava que més del noranta per cent de les que es regalen per Sant Jordi venen en avió de Sud-Amèrica i, malgrat aquest llarg, ràpid i contaminant viatge, resulten més barates que les cultivades a Catalunya! 

Vista la situació de les flors i per salvar l’essència catalana de la Diada, només ens queden els llibres que, sorprenentment, malgrat el pronòstic de les pitonisses  que desapareixeria en format paper, la seva venda —i suposo que lectura— segueix resistint com una campiona, i més encara el dia de Sant Jordi.  No vull imaginar-me en un futur Dia de Sant Jordi  passejant per la Rambla a la recerca d’un llibre i un rosa, anant d’una parada a altra fins a elegir un ordinador portàtil en el qual, després de pagar, em pugui connectar a un portal d’internet i descarregar-me aquell llibre digital que la intel·ligència artificial hagi decidit que es correspon al meu gust. I seguint amb la digitalització, imagineu-vos regalant a la vostra enamorada unes ulleres de plàstic reciclable, perquè gaudeixi en 3D d’una rosa perfecta, compendi de les millors varietats i amb la possibilitat de veure-la amb colors canviants.

Arribat a aquest punt, potser no caldrà sortir a passejar, estalviar-nos les aglomeracions de lectors davant les parades i fer la comanda per mòbil i esperar escarxofat en el sofà que ho porti el repartidor de Glovo juntament amb la pizza, per sopar.

Déu nos en guard!, que deien les àvies de la meva època.

Però no cridem el mal temps i esperem que lectura ens ajudi a suportar la realitat i, si fos possible, a intentar canviar-la.

Sent conseqüent amb aquesta esperança en el futur, permeteu que porti l’aigua al meu moli i us faci cinc cèntims d’alguns dels llibres que els de Cal·lígraf, l’editorial figuerenca de què formo part, presentem  com a novetats de Sant Jordi a la parada que tindrem a la Rambla de Figueres. 
Enllaçant amb la primera part d’aquest article, referent als terribles conflictes armats arreu del món, hem publicat Històries de Jahvè, l’Antic Testament en qüestió, llibre que pot ser molt aclaridor de l’origen d’un conflicte i d’una massacre com la que està passant entre Israel i els Palestins. L’anàlisi exhaustiva de l’Antic Testament —la Torà per als jueus— ha portat el seu autor, J. Jubert, prestigiós neuròleg gironí, a la conclusió raonada que la causa original que justifica el genocidi dels palestins ve de l’Antic Testament, ja que, a partir del moment en què Déu escull un poble com l’elegit, el jueu, en detriment de la resta, no tant sols li permet, en nom de Déu, sinó  inclús li ordena la destrucció de la resta de mortals no escollits per Ell. Llibre que en un país que ha estat nacional-catòlic al llarg de molts anys i a on, encara avui, la religió catòlica té un pes important pot portar a reflexions profundes i enriquidores.

Seguint amb la dèria dels humans de barallar-se, la Guerra «Incivil» espanyola, màxima expressió de la mort fraternal, ha sigut tema de bona part dels llibres que s’han publicat des del seu final fins als nostres dies. En aquest cas, Crims a Reremur d’Enric Ramionet en parla en clau de novel·la negra. Situada en l’actualitat i en el marc d’un poble de les nostres terres, aquesta novel·la aborda les conseqüències de la guerra en els hereus dels protagonistes dels dos bàndols enfrontats durant la Guerra Civil.

Per sort, no és tan sols la guerra l’única, ni la més important, activitat del gènere humà.

Afortunadament n’hi ha una altra que la supera en intensitat i en pràctica: el sexe. Tema recollit des de l’antiguitat en incomptables relats, alguns barrejant les dues activitats, com passa en la immortal Lisístrata d’Aristòfanes, on les dones, per acabar amb la guerra entre atenesos i espartans que tenia ocupadíssims els homes, es declaren en vaga de sexe, amenaçant que mentre segueixin barallant-se cap home, marit o amant obtindrà el consentiment d’elles per tenir sexe. I la guerra es va acabar en un  tres i no res. 

Carles McCragh s’ha endinsat literàriament en aquesta atractiva activitat de l’esser  humà, aprofundint en les pulsions més recòndites i un punt inconfessables que tots portem a dins amb el seu llibre Les delicades perversitats. Un títol que no enganya.

I deixem les picardies adultes  per anar a les entremaliadures de la infantesa que també tenen un punt de perversitat ingènua. És el cas del llibre El petit Ramon Frederic  de Ramon Plandiura, el trànsit apassionant de la infantesa a la joventut del fill del mestre d’un petit poble de la plana de Vic en la postguerra. A través dels ulls d’un infant vivim els jocs i les baralles entre els nens de la plaça o els del carrer de baix, els canvis familiars de domicili que es barregen amb un altre món molt més complicat, el dels adults, en què la crueltat, la misèria i el poder omniscient de l’Església ombregen la seva vida quotidiana. 

Una visió positiva de la vida ens la donen Joan Marcet i Dani Torrent —l’il·lustrador d’aquests articles—  en el llibre Dies perfectes, una demostració pràctica que una visió optimista de la vida fa que puguis sobreposar-te a la més monòtona quotidianitat valorant aquells moments diferents, atractius o fins i tot inversemblants que a tots, un dia o altre, ens succeeixen. Un text entranyable que acompanyen unes il·lustracions que el complementen i l’enriqueixen alhora.

Per acabar aquest repàs a les novetats de Cal·lígraf, una «frikada» d’en Callahan Ruiz, com ell mateix defineix en el títol, Insània. Contes i malsons d’un friki pertorbat. Que més puc afegir jo si ja ho diu tot? Un llibre insòlit, que sorprèn a cadascuna de les seves narracions. Si no us ho creieu, aquí teniu com a mostra el minirelat  «Amor immortal». 

El taüt va xerricar amb força quan el va obrir.

—Aquestes són hores? —va dir-li ella.

L’amor immortal és una merda, va pensar el comte.

Fins al proper dimarts, Sant Jordi, a la Rambla amb aquest i molts més llibres.