Fa uns dies, va tenir molt de ressò a tots els mitjans de comunicació local i estatal la macabra trobada de dos cadàvers, mare i fill, a la urbanització de Santa Margarida de Roses, amb 65 i 97 anys respectivament. Teòricament el fill va morir primer i la mare, per manca d’atenció, aproximadament l’any 2018, un fet com d’altres casos i coses, aïllat.

Malgrat  que els cossos policials  varen informar els mitjans que a priori que no hi havia senyals de violència, sembla ser que la investigació donarà un gir de 180º segons els indicis posteriors i per esbrinar la data aproximada seria adient veure les retirades de les pensions del banc i la factura de consum elèctric, oi? 

Sis  anys sense donar senyals de vida, sense que cap veí se n’adonés fins ara, malgrat ser una segona residència, que el familiars del seu lloc d’origen no s’estranyessin de la manca de notícies, no és res més que el producte de la solitud, l’individualisme,  la manca de sensibilitat social i d’atenció vers els nostres parents o amics.

Tot ben justificat si comprovem que la taxa «autòctona» de creixement de població és gairebé negativa (nosaltres, és clar, perquè d’altres crien com conills, complementant la invasió silenciosa programada); tenim més mascotes que fills.

La tecnologia ens proporciona unes eines molts valuoses i senzilles com una trucada al mòbil, un bon dia pel WhatsApp, aplicacions que si no les fas servir, alerten a telèfons predefinits, polseres i aparells de teleassistència que s’activen si perds la verticalitat i d’altres enginys. 

Tan sols cal demanar-ho al serveis socials dels ajuntaments, la Creu Roja o empreses de seguretat, i el cost és irrisori, tenint en compte que pot salvar una vida i, sovint, gaudeixen de subvencions municipals o de la Gencat, segons els ingressos demostrats, que al meu parer hauria de ser gratuït per a les persones que ho demanin, ja que si tenim calers per enlairar satèl·lits artificials de 2,8 milions d’euros, per mantenir fugitius, mantenir ganduls i ficcions groguenques, la gent gran mereix una mica més d’atenció.

Fa uns mesos, vàrem rebre a la feina un avís d’uns veïns que trobaven a faltar un veí alemany que pateix un estat de salut molt precari ; no ens agafava el telèfon, no responia al timbre i després de fixar un «testimoni» a la porta, nosaltres també vàrem constatar la manca de senyals.
Una trucada nostra al 112 i es va posar en funcionament un protocol que ens va deixar bocabadats... Al cap de 2/3 minuts, es varen presentar a l’edifici quatre policies locals, dos mossos, una ambulància i els bombers (2/3 minuts...).

Després d’intentar obrir la porta, es va decidir accedir  a dins per una finestra d’un pati interior, verificant que  l´home no hi era i tot l’apartament estava en ordre; vàrem deixar una nota i al cap d’uns dies una amiga d’aquest veí ens va contactar informant-nos que estava a casa d’ella i es trobava bé.  

Tot plegat, un ensurt sense conseqüències i tots els  participants d’aquest «rescat» varen coincidir dient que més valia una falsa alarma que lamentar una pèrdua; evidentment els agraïment dels veïns, i el nostre, es van fer extensius a les xarxes socials i que els torno a fer palesos amb aquestes línies.

I és que a part de no disposar de calerons, fem fugir els empresaris creadors de riquesa (més de 8.000 empreses fugides de Catalunya) i ara la darrera genialitat dels deficients neuronals ha estat  treure la «Golden Visa». Aquest visat es va crear per «la Ley 14/2013, de 27 de septiembre», com a recolzament als emprenedors i per atraure inversors estrangers no comunitaris a canvi d’invertir com a mínim 500.000 € en immobles, 1 M€ en actius financers accions o participacions socials,  1 M€ en dipòsits bancaris, 2 M€ en deute públic, 1 M€ en accions o participacions socials, o un projecte empresarial d’interès general amb certs requisits de contractació de personal, etc.
Els nostres caps pensants consideren que aquest tips d’inversio immobiliària, fa malbé el nostre mercat d’oferta d’habitatges... Quins lectors poden optar a adquirir habitatges de valor superior a 500.000 euros si la mitjana hipotecària al país és de 180.000?

Si arriba un inversor que compra un terreny, es fa una casa (amb el seu cost de la immobiliària, contractista, materials, arquitecte, aparellador, llicència d’obres, taxes, fuster, electricista, decorador, notari, registre, gestoria, etc.), amb els seus consums i manteniment (aigua, electricitat, gas, gasoil, telefonia + fibra, jardiner, manteniment de piscina, neteja, assegurança, etc.), us molesta? Us fa nosa? Us provoca algun tipus d’urticària? 

Sembla ser que al maniquí i al seu equip d’assessors sí que els ho provoca, ja que s’estimen més portar les seves inversions a la Republica Dominicana o, com la família barrufeta, a Puerto del Rosario, Andorra, Luxemburg o Liechtenstein.

Més de 10.000 inversors no comunitaris ( xinesos, russos i iranians, principalment) s’havien acollit a aquesta mesura, sobretot a la costa mediterrània espanyola.

A la vista d’aquesta decisió, i d’altres, hauríem d’aconsellar-los que aprofitin les seves bones relacions amb certs països productors de substàncies exòtiques, que canviïn de proveïdors, ja que la qualitat de certs productes manufacturats els impedeixen raonar amb seny.

A canvi d’espantar  els inversors i amb l’aixopluc d’una ILP (iniciativa legislativa popular) s’aprovarà properament la regularització de més de 500.000 immigrants (i de retruc l’efecte crida), que hem de suposar no haurem de mantenir, ja que venen amb la convicció de treballar, integrar-se i contribuir a engrandir la butxaca de les pensions... Encara em fa mal la panxa del riure!

De ben segur que aquesta ILP, l’han signat els mateixos beneficiaris dels ajuts i subvencions, a l’igual que els pactes de l’Amnistia, redactats pels que haurien de ser jutjats i/o condemnats.

Aprofitem els propers comicis per actuar amb seny!