Les ciutats, com les nacions, necessiten conèixer la seva història per intentar no repetir els mateixos errors comesos en el passat. A les persones ens passa igual, amb l’agreujant que sense memòria no podríem sortir de casa perquè no trobaríem el camí de tornada. Parlem, doncs, d’una necessitat vital per a la mateixa ciutat. I Figueres no n’és una excepció. D’aquí que al llarg del temps hi hagi hagut historiadors i cronistes que hi han dedicat molt de temps i esforços. Afortunadament, en l’actualitat n’hi ha més que mai, d’estudiosos, com ha quedat palès, per exemple, en les darreres jornades «Història i memòria de Figueres», organitzades per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Tanmateix, en una època d’alta especialització i de gran diversitat de temàtiques històriques, es fa cada cop més necessari conèixer què fan els agents que s’hi dediquen (persones, grups, entitats...) i poder coordinar esforços per tal que es pugui fer una recerca sistemàtica de llarga durada i una divulgació diversificada per a un públic que ho és cada vegada més, de divers. D’aquesta necessitat ha sorgit la iniciativa municipal de crear un «Comissionat per a la Memòria Històrica», amb la finalitat de treballar en la recerca i divulgació de la història de la ciutat. Que en Convergències i divergències Història i memòria de la ciutat xia. I com que la pluja feia impossible sortir a la terrassa, l’espai interior i la quantitat de gent feien que la proximitat i la conversa resultés natural i àdhuc inevitable. En una taula ben a prop meu, ultrapassats els inevitables comentaris sobre la pluja, que malauradament aquests dies ha esdevingut una novetat, la conversa va derivar cap a comentaris relacionats amb els rituals religiosos. La coincidència del Ramadà, que aquests dies marcava els dies d’uns, amb la Setmana Santa, que protagonitzava les celebracions dels altres, posava sobre la taula com de xocant resultaven els rituals dels altres. Que si tal cosa era absurda, i l’altre no tenia cap sentit. Qualsevol intent d’explicació lògica en aquests casos resulta inviable. I jo ho reconec, no podia evitar somriure. No sé pas si fou el meu silenci o el meu somriure allò que va fer que m’incloguessin en la conversa. «I tu, què en penses de tot això?». Penso que no té gaire sentit buscar elements racionals a coses que es basen en la irracionalitat o la fe, vaig dir. I doncs, per què somrius? No és per això, és per un altre fet. No soc d’aquest poble, però per mi la feliç novetat, contràriament a allò que em trobo a Figueres, és que tota la conversa l’heu feta en català i la tranquil·litat amb la qual contrastàveu les vostres opinions rau probablement en el fet que usàveu la mateixa llengua. Una cosa que us uneix malgrat les diferències. n certa manera sigui com la figura del tradicional «cronista local», però adaptat a la realitat d’ara, més complexa i que exigeix un intens treball de caràcter col·lectiu que compti amb el suport institucional, per tal que tingui continuïtat en el temps i pugui disposar d’un mínim de recursos. Per això és compost per un comissionat delegat i una vintena de membres actius que es dediquen a la recerca i divulgació històrica, de diferents sensibilitats i ideologies, que hi participen de manera econòmicament desinteressada. La idea és que aquesta memòria ciutadana estigui estretament lligada al rigor de la disciplina històrica i que estigui assentada en els valors democràtics dels drets humans i del pluralisme ideològic i polític. Una memòria compartida que serveixi per cohesionar la ciutadana i per recuperar un orgull ciutadà que fa temps que va de baixa, El propòsit és abastar tota la història de la ciutat, des dels seus orígens fins a l’actualitat. I no limitar-se només a una història institucional o política, sinó que inclogui també la cultural, l’econòmica, la social i, en definitiva, estudiï tots els aspectes de la vida ciutadana. I que no es quedi només en l’àmbit dels especialistes, sinó que arribi a tot el conjunt ciutadà (a totes les edats i sectors socials). La commemoració dels 150 anys del reconeixement de Figueres com a ciutat, que s’ha de començar a celebrar l’any que ve, pot ser una gran oportunitat per a aquest comissionat que ha de començar a treballar de manera imminent.