Des del 2019 fins al dia d’avui, a l’Amèrica Llatina hi ha hagut eleccions en 19 països. En tots els països menys un, ha guanyat les eleccions l’oposició, independentment de la ideologia del partit del govern. Si governava la dreta, ha guanyat l’esquerra i a la inversa. Han caigut tots els governs que han hagut de superar la revàlida a les urnes. 

Sens dubte la gestió de la pandèmia hi ha influït, però hi ha un corrent de fons molt fort que ajuda a entendre la debilitat dels governs, que en el fons és la debilitat de la política.

El que explica que els governs es cremin tan ràpidament té a veure amb els canvis socials que s’estan produint en la majoria de societats actuals.

Molts són els canvis, però m’agradaria destacar-ne quatre que crec que són claus.
El primer és que tenim societats extremadament diverses. No només des del punt de vista cultural, sinó sobretot, per la diversitat d’estils de vida i interessos que hi conviuen. I per tant, de les demandes que esperen que les administracions els resolguin. Abans, amb societats molt més homogènies, tot era més senzill. 

El segon és la reducció del pes social dels interlocutors habituals entre les institucions i la ciutadania. Totes aquelles organitzacions o institucions que estructuraven les societats tenen un pes molt més petit que fa trenta anys. Els partits polítics, els sindicats, l’Església, les patronals, les associacions de veïns, entre altres, tenen molt menys pes social que fa tres dècades. Això dificulta molt la interlocució entre societat organitzada i responsables polítics. El tercer és el qüestionament dels grans mitjans de comunicació com a únics configurants de l’opinió pública. No només per la baixada de consum i per la multiplicació de canals, sinó per què avui en dia les xarxes hi tenen un paper principal i això ho canvia tot. Amb la reducció del paper dels grans mitjans despareixen els grans consensos i ens trobem societats cada vegada més polaritzades on el consum informatiu es concentra en bombolles ideològiques, ja siguin mediàtiques o en xarxes socials.

Un altre canvi important és la mutació del compromís polític o social de la ciutadania. El compromís polític o social encara existeix; el que passa és que ha mutat.

Abans la gent es comprometia per uns grans ideals durant tota la vida. D’aquí neix la militància. Avui en dia, la gent es compromet per causes molt més concretes per un curt període de temps. I després o renova el compromís, en busca un altre o descansa. Això no vol dir que no hi hagi gent compromesa per tota la vida sinó que són els que menys. Anem cap a una societat més americanitzada, amb una militància menys estructurada, més espontània i emotiva. 

La mobilitat també és un factor que explica els canvis polítics en l’àmbit local. Abans fer campanyes electorals municipals era molt senzill: només s’havien de focalitzar en els votants censats del municipi. Perquè només ells decidien. Ara, això és molt més complex. La gent es desplaça i pot viure en un lloc i treballar en un altre, o tenir una segona residència. Avui algú que tingui un comerç al centre de la ciutat o que treballi a l’Ajuntament, encara que no voti al municipi, pot incidir en el debat polític. O algú que hi tingui una segona residència encara que no hi voti. O que encara que visqui a l’altra punta del món, potser té un perfil a les xarxes socials on opini del municipi i tingui una alta incidència. Perquè això ja no va de vots, sinó que va de qui configura l’opinió pública del municipi. I avui en dia, per fer-ho no cal viure-hi ni votar-hi. Això dificulta molt més la gestió política.
I finalment, davant d’aquestes societats més complexes i dinàmiques, l’administració no només ha facilitat els processos sinó que els ha dificultat. La resposta ha estat més burocràcia. S’ha fet amb bona intenció, per lluitar contra la corrupció, però la realitat és que l’administració ho té molt més dificil avui que fa trenta anys per donar resposta a una societat molt més complexa. Tots aquests canvis i molts altres han impactat de gran manera a la gestió política i estem lluny encara de poder donar-hi la resposta adequada. No és gens senzill intentar estar a l’alçada.