«Cuando la flecha está en el arco, tiene que partir.»
Rafael Sánchez Ferlosio 

El Butlletí dels Científics Atòmics va ser publicat per primera vegada el 1945; la publicació va ser fundada per científics que havien participat en el Projecte Manhattan, el qual va originar els bombardejos atòmics sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki i va iniciar l’era nuclear. Al principi de la Guerra Freda, el Rellotge del Dia del Judici Final estava a 17 minuts de la fi del món.
El butlletí es publica semestralment i el rellotge marca el temps que ens queda per al final, probablement, de la vida en el planeta. Les agulles del rellotge, en la seva última publicació, marquen l’hora del Dia del Judici Final a 90 segons de la mitjanit.

La presidenta del Butlletí, Rachel Bronson, declarava: «El món ha entrat en un període en el qual el perill és alt i el marge d’error, baix. Si els responsables de la presa de decisions continuen sense actuar, els ciutadans de tot el món haurien de fer-se ressò de les paraules de l’activista climàtica Greta Thunberg i preguntar: “Com us atreviu?”».

L'apocalipsi està més a prop que mai. El risc d’exterminar-nos és real i els líders polítics, econòmics, científics i intel·lectuals no semblen tenir consciència del perill de les seves decisions. En aquest recent 2024 estem a un sospir d’una catàstrofe mundial.

Bé, no ens posem apocalíptics.

A veure, qui són els redactors del butlletí?

Primer de tot cal apuntar que és un butlletí acadèmic dirigit al públic en general. L’anàlisi i redacció posterior dels temes tractats estan relacionats amb la supervivència i desenvolupament de la humanitat.

D’acord, però qui forma part del consell de redacció i del comitè científic?

L'hora del Rellotge del Judici Final la fixa la Junta de Ciència i Seguretat del Butlletí dels Científics Atòmics en consulta amb la seva Junta de Patrocinadors, que inclou nou premis Nobel.

Quines són les amenaces globals?

Les manetes del rellotge s’han ajustat al temps que ens queda per a la mitjanit, mesurant les amenaces reals actuals. El butlletí esmenta, entre altres temes: la guerra entre Rússia i Ucraïna; la modernització de l’arsenal atòmic dels Estats Units, la Xina i Rússia; la crisi climàtica (2023 ha estat l’any més calorós mai registrat); l’enginyeria genètica; l’avanç de la IA generativa i la manipulació de la informació, amb la qual es pot potenciar la creació de mentides versemblants i creïbles.

Si es corromp l’entorn informatiu global, serà més difícil resoldre els conflictes i desafiaments als quals ens enfrontem com a civilització. L’aparença real de les informacions manipulades i falses dificulta afrontar-les d’una manera eficaç. Desemmascarar aquestes informacions no sols pertoca als professionals dels mitjans de comunicació, i no depèn només dels polítics, científics i intel·lectuals, atès que d’una manera o una altra en aquests col·lectius es propicia la postveritat.
La solució als conflictes i desafiaments depèn de nosaltres, de la gent corrent, de les persones individualment i col·lectivament; entre tots hem de conscienciar i obligar les elits del món que cal que afrontin el canvi global en el qual vivim i aturin la proliferació dels arsenals nuclears i convencionals.

En el moment actual, els països de la Unió Europea, la Xina, Rússia, els Estats Units, i qualsevol país que tingui recursos per fer-ho, estan augmentant les seves despeses de defensa. Despeses justificades per polítiques paranoides i marcades per l’esquizofrènia de les estratègies de les potències econòmiques i militars.

L'últim Butlletí dels Científics Atòmics no incloïa, en la seva anàlisi apocalíptica, el genocidi que Israel està cometent amb els palestins, ni la creixent tensió bèl·lica entre els Estats Units i el Regne Unit amb l’Iran; tampoc inclou el recent fre de la Unió Europea a l’ús dels pesticides en l’agricultura de la Unió, ni l’ajornament, per no dir abandonament, dels objectius de sostenibilitat de l’agenda 2030;.Evidentment, els polítics retrocedeixen davant la pressió de les seves respectives opinions públiques, però això sí, també saben manipular els seus ciutadans i saben marcar l’agenda informativa segons els convé, oblidant les polítiques necessàries per prevenir els greus problemes que ens aguaiten: els focs s’apaguen a l’hivern; les sequeres i les seves conseqüències es pal·lien en gran manera invertint en el manteniment dels conductes de l’aigua perquè no es perdi cabal pel deteriorament de les canonades que la transporten. Hi ha mil exemples de falta d’una gestió eficaç i d’un excés de burocràcia que condueix a la inacció. Quan no s’actua o es promouen solucions incorrectes, succeeix que la Terra es posa malalta.

Si repassem l’actualitat de la setmana passada, podrem informar-nos de les protestes dels agricultors europeus, del bloqueig de fronteres, d’autopistes i de les ciutats més importants. Aquestes mobilitzacions han obligat les institucions a prometre solucions mitjançant la promulgació de lleis, que amb bona voluntat trigaran un temps a implementar-se i si les promeses polítiques queden en res, com massa vegades succeeix, el conflicte es reactivarà. El problema dels agricultors de la Unió Europea està en la burocràcia, en els intermediaris i en la falta de polítiques del bé comú. Les polítiques beneficioses per als usurers agreugen els problemes.

Rachel Bronson, presidenta i directora executiva del Butlletí, va dir en un comunicat: «No s’equivoquin: mantenir el rellotge en 90 segons per a la mitjanit no és una indicació que el món estigui estable. Tot el contrari. És urgent que els governs i les comunitats de tot el món actuïn». És urgent que els polítics actuïn i es deixin de representacions teatrals, de tractar els seus adversaris polítics com a enemics, és important que es dediquin a resoldre els problemes i no a crear-los, i és vital que deixin de crear crispació i enfrontament per l’inconfessable interès de mantenir-se en les seves poltrones i privilegis.

En aquest moment de la història de l’Homo sapiens, les guerres, les escalades de violència i la modernització dels arsenals poden propiciar un error de càlcul que origini una catàstrofe. L’incendi del canvi climàtic, la crisi de la naturalesa, l’hem propiciat amb la nostra equivocada concepció del progrés: el clima és cada vegada més extrem i les seves conseqüències són evidents, fins i tot per als qui no les volen veure i neguen el fenomen.

Per amarg que sembli l’advertiment, Rachel Bronson manté l’esperança: «El Butlletí manté l’esperança (i inspiració) de veure les generacions més joves liderant el canvi».

Fa molts anys vaig llegir un còmic que tractava sobre contactes entre la nostra civilització i civilitzacions extraterrestres. No es preocupin, no els faré una sinopsi, però sí que els transcric, encara que no literalment, una de les frases que em va impactar: «Els vostres científics treballen per a potències militars; per això no contactem amb ells». I sí, els científics treballen en projectes militars en totes les branques de la ciència. La tecnologia és ciència aplicada i els últims avanços científics anunciats al món són majoritàriament disruptius. Els governs, davant els ràpids progressos de la ciència, no han fet un gran esforç per controlar-ho, ja sigui en les ciències de la vida o en intel·ligència quàntica.

El món serà més segur sempre que les opinions públiques i publicades forcin als seus governants a allunyar les manetes del Rellotge dels 90 segons que falten per a la mitjanit; fer retrocedir les agulles del rellotge és una garantia per a la supervivència, no sols la de la nostra espècie, també de la vida mateixa.

És necessari ser valents i fer un primer pas, seguit d’uns altres, perquè el grup dels set països més avançats (G7) posi remei a les greus discrepàncies existents entre els Estats Units, la Xina i Rússia; les Nacions Unides, no sols com a organisme, si nó veritablement totes les nacions, han d’estar unides en el propòsit d’influir en els països que tenen la capacitat de destrucció del planeta; influir-hi perquè assumeixin la seva responsabilitat sense demora per allunyar-nos dels 90 segons per a la mitjanit. És una necessitat vital.

La cita amb la qual he començat aquesta tribuna ens adverteix del perill de les armes, el perill de tota guerra, sigui entre els homes o dels humans contra la naturalesa; l’assenyat és treure la fletxa de l’arc.

La ciència-ficció ha tractat el tema de la conquesta d’altres planetes perquè siguin colonitzats per un grup reduït d’humans. Aquests privilegiats són enviats a altres mons per salvar la nostra espècie de l’extinció. A la Terra no hi queda vida. Aquest exemple està més a prop de la ficció que de la ciència. A veure, posem que la nau espacial en la qual viatgen aquest grup d’humans es dirigeix a Alfa Centauri, que està a 4,367 anys llum; doncs bé, amb la tecnologia de què disposem actualment, els nostres exploradors trigarien 6.000 anys a arribar-hi. Aquest impossible somni de personatges com Elon Musk no és possible amb la nostra tecnologia actual.

La nostra història humana pot quedar-se sense present. Anem cecs cap a les dotze campanades de la mitjanit de la catàstrofe. Potser queden alguns nàufrags esperant la llum del seu propi final, qui sap?, l’esperança sempre és l’últim que es perd, diu el refrany. I, mentrestant, aferrat a aquesta esperança en les generacions més joves, espero el moment de sortir al carrer, que ja és hora, per dir-los als qui els correspongui: com us atreviu a portar-nos a l’abisme i no fer res per impedir-ho?
Escriure és un món tot sol al qual acompanyen lectures abans de l’acte de plasmar en un full en blanc el que pensem i sentim. Sempre, les paraules s’alimenten de les paraules d’uns altres, perquè sempre és necessari aprendre el que s’ignora i saber el que es diu. Ara, al final d’aquesta opinió, em refugio en uns versos del poeta Pedro Salinas, per sentir-me viu i alegrement esperançat:

    «¡Qué alegría, vivir
     sintiéndose vivido!»