'Apreteu, apreteu...'

Aquesta icònica frase de suport als CDR pronunciada en moments convulsos per l’efímer president de torn (QT 2018/2020), testaferro de l’actual fugitiu , és la continuació de l’article publicat l’any 2012 «La llengua i les bèsties», (curiosament quan l’UDEF investigava el Clan de la Mare Superiora) que amb un to serè, integrador i conciliador promulgava: «Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua… Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus!», fent referència als espanyols, com si ell no ho fos, d’espanyol, i sent coneixedor de primera mà de les maleïdes tares genètiques.
Tenint en compte que els cognoms García, Martínez, López, Sánchez i Rodríguez són els cinc primers al rànquing de cognoms a Catalunya, es podria comparar amb el que va passar amb Cristóbal Colón i els seus companys de viatges d’ultramar, que es varen barrejar amb els nadius (no com l’extermini i confinament en reserves per part dels anglosaxons), a l’igual que molts il·lustres membres de la raça política catalana, amb persones de la resta d’Espanya, Sud-amèrica o països de l’Est (potser perquè cuinen diferent i, ja se sap, que al marit el guanyes per l’estómac!) amb el risc de perdre genèticament l’empremta genètica que tant volen preservar, i és que l’amor no té fronteres, malgrat que ara en faran de noves, sense respectar l’Acord de Schengen pel qual diversos països d’Europa van suprimir els controls a les fronteres interiors (entre aquests països) i van traslladar aquests controls a les fronteres exteriors (amb països tercers).
Una propietat física dels objectes —i de les persones— és que si «apretes» gaire, es deformen, s’esquerden o esclaten, i com les olles a pressió, cal una vàlvula d’escapament, si més no així ho varen entendre l’any 2017 les 9.000 empreses que a hores d’ara van migrar de casa nostra a manca de seguretat política, jurídica, social, pel risc imminent de restar fora de l’eurozona i la pèrdua de mercat potencial pels aranzels.
Ara els hi expliques, si tens gaires arguments, per no dir gònades masculines, a Abertis, SegurCaixa, VidaCaixa, Banc de Sabadell, Applus+, Cellnex, Colonial, Catalana Occidente, Cementos Molins, Codorniu, Hotusa, Grupo Planeta, Bimbo, Allianz, Axa o Zurich , entre d’altres, que si no tornen, els caurà a sobre la ira dels déus amb l’amenaça de mesures restrictives, coercitives i/o pecuniàries, amb una evident vulneració del mercat lliure i de la lliure empresa, o potser és que voldreu nacionalitzar les empreses exitoses per tal de col·locar parents, amics, coneguts i estimats?
Els que ja tenim certa edat potser recordem els segrestos dels règims totalitaris i dictatorials de Videla, Castro, Chávez, Pinochet, Xina, Corea del Nord, URSS, els terroristes d’ETA, Hamas, Hoko Baram, Sendero Luminoso, etc., amb les condemnes socials de la majoria de gent amb seny, però sense adonar-nos que avui 48 milions d’habitants estem patint el major segrest de la història per part d’una minoria supremacista minsa de representació, però necessària per mantenir l’idolatrat líder egocentrista a la cadira i pagant un preu que hipotecarà el futur del país durant moltes dècades.
Hauré d’aprovisionar de crispetes el meu rebost per tal de gaudir de l’espectacle veient com ara es delegaran les funcions d’immigració a la Gencat dins de la guerra de competències, com a pagament pel segrest , i com la minoria propensa al discurs xenòfob i excloent camparà a tort i a dret ja que fins ara la mateixa Gencat desvinculava la delinqüència amb la immigració sense admetre que el 48% de la població reclusa a Catalunya, és a dir 3.764, són estrangers (1.482 del Magreb i 1.028 d’Amàrica Central i del Sud), sense tenir en compte que molts de la resta de «nacionals» han adquirit la nacionalitat (53.000 nacionalitats concedides l’any 2019) i tenint en compte que els immigrants registrats formen el 27% de la població a Figueres, 45% a Castelló o el 30% a Roses.
Cal recordar que cada pres ens costa 71 € diaris de manutenció + 8.000 € anuals de despesa general, amb dret de cobrar 18 mesos de l’atur si reuneixen certes condicions, però de les residencies dels nostres ancians millor no parlar, oi?
Amb aquesta concessió de funcions, es considerarà un espanyol com a immigrant? Un estranger que porti barretina i begui amb porró es considerarà plenament integrat? Es deportaran els delinqüents reincidents als seus països d’origen? Ampliaran la plantilla dels Mossos? Es blindarà la costa, l’espai aeri, les fronteres a la franja de ponent i als Pirineus? Per facilitar portar o treure calerons a Andorra, es deixarà oberta aquesta porta? Les falses ambaixades col·locaparents serviran per a quelcom? Haurem de demanar visat per entrar o sortir de Catalunya? Continuarà sent prioritari parlar català per exercir la medicina? Es continuarà fent mobbing a les escoles i als llocs de treball si no es parla català? S’adoptaran les mesures de neteja ètnica, ostracisme i supremacisme de Gobbels i Heindrich?
Recordo sense enyorança el meu pas de vuit anys pel Consell Comarcal, on entre altres bestieses es van aprovar uns ajuts per tal que a Sant Pere Pescador es fessin classes de català als temporers africans que feien la campanya de la poma i el préssec... Lloguer del local, aigua, llum, material docent, mobiliari, monitor, administrativa... Tot plegat perquè un grupet de temporers ben llustrosos es fessin la foto de rigor amb un boli i una carpeta a les mans, sense més assistència posterior real i perquè recol·lectessin les pomes en català, que es veu que agafen millor gust; no seria mes econòmic ensenyar suahili o gambià al pagès, ja que molts treballadors no repetiran? No hagués estat millor verificar els seus contractes de treball i les condicions dels habitatges?
Després del voraginós consum i dels àpats nadalencs, gaudirem d’un Carnaval matiner on molts es trauran les caretes integradores i empàtiques, i deixaran veure el seu veritable tarannà.

