Per començar l’any arriba el quart d’un seguit d’articles d’opinió on pretenc identificar els beneficis de la cultura i vincular-los com a motor de millora i impuls socioeconòmic a la comarca de l’Alt Empordà. A l’octubre vaig abordar el binomi cultura i educació; al novembre, cultura i economia; al desembre, cultura i turisme, i aquest gener inicio l’any amb algunes reflexions sobre cultura i salut. 
Hi ha antecedents a l’Alt Empordà: he tingut la sort de participar i ser pioner en un projecte d’arts en salut, un programa pilot que inclou un conjunt d’activitats del sector de la cultura i les arts per abordar una patologia concreta, en aquest cas la fibromiàlgia. L’objectiu era avaluar l’efectivitat d’aquest enfocament en la millora de les capacitats funcionals de les persones en quatre àmbits: psicològic, biològic, social i conductual. En el programa, desenvolupat conjuntament amb el Servei de Museus i Conservació de Béns Mobles de la Conselleria de Cultura i el Museu de l’Empordà, hi van participar un total de 15 pacients en 12 sessions. Diferents professionals i col·laboradors sota la coordinació d’Adhoc Cultura van dinamitzar cada sessió, sempre amb el suport de professionals de la medicina i infermeria de l’EAP Figueres, i, com a observadors, dels referents en benestar emocional i comunitari (RBEC) del centre. Actualment estem avaluant els resultats però tot indica que l’experiència ha estat molt positiva per a les pacients que hi van participar. I més enllà de la cultura també són pioners els professionals de l’Equip d’Atenció Primària Llançà (Alt Empordà), que han impulsat un programa dirigit a persones diagnosticades de fibromiàlgia, que té l’objectiu de reduir el dolor i la fatiga crònica i millorar el benestar emocional d’aquests pacients mitjançant accions grupals vinculades amb el mar i el seu entorn. L’activitat, que es desenvolupa conjuntament amb l’associació Som Mar i l’Ajuntament de Llançà, s’ha posat en marxa amb deu pacients d’entre 40 i 75 anys, que fan sessions setmanals. 

La prescripció social és un mitjà que permet als professionals de la salut connectar els pacients amb tot un seguit d’activitats i recursos comunitaris amb l’objectiu de millorar la seva salut i el seu benestar. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) realitzada l’any 2022, pràcticament una de cada quatre persones majors de 15 anys experimenta malestar emocional. La prevalença augmenta en el cas de les dones (27,4%) i de les persones majors de 75 anys (35,5%). És d’aquesta realitat d’on neix la necessitat de cercar alternatives terapèutiques que permetin d’una banda reduir la dependència al sistema sanitari, la sobremedicalització i els costos sanitaris. I de l’altra, millorar el benestar emocional i augmentar el suport social. I si l’Empordà fa una aposta per esdevenir líder en oferir activitats per a la prescripció social? Us imagineu la creació d’una aplicació mòbil que faciliti la incorporació de la prescripció social en el dia a dia dels professionals de l’atenció primària i comunitària i que, alhora, permeti avaluar l’impacte que aquest tipus d’intervenció no farmacològica té en la ciutadania?  L’any 2012 es crea a Catalunya el programa de Prescripció Social i Salut (PSS). Un programa adreçat a persones amb solitud no desitjada, trastorns lleus de salut mental o en risc d’aïllament social, que busca incentivar el seu benestar emocional mitjançant la participació comunitària. Tot i això, no és fins al 2017 que comença la seva implementació a tot el territori. Paral·lelament, s’incorporen nous rols professionals a l’atenció primària i comunitària: referents de benestar emocional i comunitari (REBEC), fisioterapeutes, dietistes i nutricionistes. Figures que resulten clau a l’hora d’establir les aliances necessàries per treballar amb la comunitat. Segons dades del gener de 2023, 8.131 persones ja han participat en el programa, un 65% de les quals ha experimentat canvis positius en el seu benestar emocional. Resultats esperançadors però amb marge de millora.

A través d’iniciatives innovadores com el programa d’arts en salut per a pacients amb fibromiàlgia, es demostra que la cultura pot ser un recurs terapèutic efectiu. La prescripció social emergeix com una estratègia prometedora per abordar les necessitats de salut mental i emocional de la població, reduint la dependència del sistema sanitari i fomentant la participació comunitària. L’aposta per convertir l’Empordà en líder de la prescripció social, amb una possible aplicació mòbil per facilitar la seva implementació, podria ser un pas revolucionari en la promoció de la salut integral i posicionar la comarca com a referent al sector.