L’any nou —per cert, de traspàs—, acabat de néixer,  porta només dos dies de vida i ha heretat molts temes i problemes de l’anterior. Amb tot, com que encara estem en clima nadalenc, a mig camí entre la ressaca de les celebracions de Cap d’Any i les il·lusions reials que no són més que reals o imaginàries, cal pensar allò que és i serà  aquest nou any. Reprenent el fil del darrer article, segur que s’aniran commemorant i celebrant aniversaris de personalitats i d’esdeveniments. Sense oblidar que és any d’eleccions europees i, potser, catalanes. Com també deia el mes passat, hi ha una munió de problemes socials molt punyents, amb connotacions de gran abast ja que ultrapassen, fins i tot, l ’àmbit econòmic, social i ambiental per esdevenir àmbit humanitari i ètic.

Són, entre d’altres: les entitats bancàries, la circulació de bicicletes i patinets, la manca de civisme. 
Tots tres compareixen un comú denominador: persones afectades per falta de sensibilitat d’entitats, d’organismes o de recursos i a aquests hom pot afegir-hi  la sequera, la migració, el canvi climàtic, les guerres i alguns de casa nostra com la manca de serveis al món rural, els sensesostre, el tema educatiu. No vull insistir en la gravetat i abast  de tots ells. Només del primer, voldria repetir una pregunta i rebre una resposta com a filòleg i professor de llengua: motius que ha tingut CaixaBank per canviar els infinitius parlar, fer, dir, pels pronoms  jo, tu i nosaltres? Aquest canvi ha suposat una millora? No: les cues segueixen igual incrementades a finals de cada mes; moltes oficines tancades; molts pobles no en disposen; els caixers automàtics són zones d’alt risc. Del segon cada dia hom observa que les infraccions són nombroses: faig des d’aquesta modesta tribuna una crida a respectar les normes de circulació i als ajuntaments perquè controlin més i millor la mobilitat viària de bicicletes i patinets, que circulen a gran velocitat, se salten els semàfors en vermell, passen per voreres  quan disposen de carril bici. Es també un problema molt seriós. I del tercer, ho reitero, la manca d’educació, la degeneració de principis ètics de comportament que en el seu màxim exponent arriba a la grolleria, a l’odi,  a discussions, baralles i agressions de tot tipus, faltes de respecte,  actes  incívics i violents: atemptar contra el medi ambient, embrutar voreres i mobiliari urbà, fer cas omís de la normativa. Potser caldrà  introduir la matèria de l’Ètica ja des de Primària. De la resta, confiem que plogui o que els responsables entesos en la matèria resolguin el tema de la sequera. Amb l’interrogant de la IA. Capítol a part mereix l’informe PISA, tan decebedor.

Bé, malgrat aquestes ombres reals, cal ser optimista i pensar en positiu que també l’any  2024 ens depararà, de ben segur,  avenços científics, lenta i progressiva solució  al canvi climàtic, sostre per als  sensellar,  celebració joiosa de festes majors, aplecs, fires, congressos. Tant de bo, esperem i confiem, des d’una perspectiva riallera: que, més aviat o més tard, els embassaments es recuperin;  que millori la qualitat de l’ensenyament, força tocat darrerament. des de la guarderia fins a la universitat (dèficit en comprensió lectora, oralitat, anglès, català, castellà, matemàtiques, conflictes a l’aula, poc nivell a les oposicions); que la sanitat mantingui un alt nivell científic amb professionals vocacionals amb sòlida formació; que als mass media apareguin més notícies, si més no, curioses, dolces, i no sovintegin les dramàtiques o tràgiques (accidents, assassinats, catàstrofes naturals, violacions, guerres). No em cansaré de pregonar  la creació d’un mitjà de comunicació que només informi de bones noves, sigui reeixit o frustrat. 

I  també, ja en un altre ordre de coses, desitgem fermament que minvin els episodis bèl·lics; que es prengui consciència de les precarietats del tercer i quart món;  que minvi la distància entre rics i pobres; que no es malbarati tant de menjar; que augmentin les forces democràtiques i disminueixin les de l’extrema dreta; que els governants i politics tinguin una sòlida preparació democràtica i humanística que permeti a la societat progressar en les seves legítimes aspiracions de benestar i prosperitat, de justícia social.

Bé, he fet una declaració de principis que pot semblar utòpica, arcàdica, però una facultat humana és poder somiar, poder superar situacions difícils i aspirar a una pau polièdrica familiar, social, econòmica, política, cultural, ambiental, urbana i rural, global des del diàleg, la negociació, els pactes, la comprensió, la flexibilitat, l’acord, el respecte, la tolerància, i, si cal, emprant la frase «no ho comparteixo, però ho respecto».

Acabo recuperant el títol perquè tothom  posi noms i adjectius per acompanyar als punts suspensius amb totes les connotacions addicionals. Estrenem any, sí. Estrenem, encetem també noves formes de vida, nous hàbits, nova sensibilitat des de l’ètica, des de la responsabilitat personal, familiar, social i professional!