Dissabte passat, dia 25 de novembre, es commemorava el dia mundial de rebuig a la violència envers les dones. No cal que maregi amb dades, perquè aquests dies se n’ha parlat abastament. Segurament només cal recordar que no només tothom coneix alguna dona víctima de violència física, sinó que totes les dones, també les vostres mares, filles, germanes i àvies l’han patit d’una manera o altra: amenaces de violació, assetjament, tocaments, por, terror o pànic a la foscor o a la solitud o a ser assaltades sexualment. Amb motiu d’aquesta data es van organitzar tota mena d’esdeveniments: des de les grans manifestacions a tota mena de xerrades, taules rodones, actuacions o lectures de manifestos. Potser hi vas anar. Però si no hi vas poder anar, o no et va venir de gust, o no és un format en el qual et sentis còmode, no et preocupis: tens ocasió de manifestar-te al llarg de l’any. 

Homes i dones tenim l’oportunitat de manifestar el nostre rebuig a les violències i a les seves llavors al llarg de l’any: quan vegis que a l’extrem d’un banc buit on seu només una jove, s’hi va a enganxar un home que podria el seu avi, amb l’objectiu fastigós de fregar-s’hi; quan pel carrer un adult llença comentaris a una nena que ell pensa que són graciosos i ella llegeix com una amenaça d’agressió (perquè literalment ho és), quan el teu fill o la teva filla comenten amb naturalitat que la forma de vestir de tal persona fa comprensible que sigui violada. O quan ho faci el teu pare. Són formes de violència contra les dones, les joves i les nenes que dones i homes hem viscut amb tanta naturalitat que no ens hem plantejat que no siguin normals. No és normal que patim diferent quan les amigues, les filles o les netes tornen tard a casa. Quan els nois triguen, pensem que s’han entretingut o en el pitjor dels casos si han tingut un accident. Quan triguen les noies pensem si no les han agredit sexualment. Quan les noies envien un WhatsApp a les amigues o la família dient «ja soc a casa», estan dient «no pateixis que no m’han violat». I no és una paranoia. Tot i que la immensa majoria dels homes no són violadors, passa cada dia i atemoreix la immensa majoria de les dones, perquè forma part de l’aprenentatge de la por a l’abús i la violació que hem après.   
Per això no has fet tard a la manifestació, perquè et pots manifestar –de fet t’has de manifestar!– cada dia que siguis testimoni d’algun d’aquests actes de desigualtat i terror. Això no va d’un lluita d’entre dones i homes. Això no va d’assenyalar bones i dolents. Aquest és un repte de totes les persones de la nostra societat per eradicar una xacra que fa massa segles que dura i que una societat igualitària i justa senzillament no pot tolerar. Siguis dona o home, dona’t l’oportunitat de demostrar a les nenes, les joves i les dones del teu entorn que ets una persona compromesa també amb la seva llibertat i la seva seguretat. Dona’t l’oportunitat de demostrar-te que ets una persona coherent i que el que no vols per a tu ni les dones del teu entorn no toleres que ho pateixi ningú. En aquesta manifestació de cada dia, s’hi convoca a tothom: joves, noies, pares de família, avis, jubilades... no hi pot faltar ningú en aquesta manifestació quotidiana.