Ja deu fer cap als 200 anys que Charles Darwin ens va explicar la teoria de l’evolució i, de retruc, la teoria de la selecció natural. Proposava que les espècies canvien amb el temps i que les especies noves provenen d’altres de preexistents amb un tronc comú, amb les seves diferències genètiques exitoses adaptades al medi ambient per tal de sobreviure.

Si és ben cert que a hores d’ara molts científics posen en dubte alguns detalls d’aquests postulats, en afegir una intervenció externa de l’espai exterior i l’aplicació de les noves tecnologies a la investigació, ens hem de traslladar als coneixements genètics, biològics, la tecnologia de l’època i el rebuig inicial que va rebre per part de la societat i, sobretot, de l’Església catòlica, és a dir, una visió contemporània dels esdeveniments.

És fàcil d’entendre: no és el mateix interpretar ara o fa sis anys uns fets criminals com tallar carrers i carreteres, cremar contenidors, assaltar un Parlament, desobeir ordres policials i les lleis, assetjar i discriminar persones que no combreguen amb el pensament únic i totalitari llacista, fugir d’amagat, robar armes dels vehicles policials, incitar a la violència i a l’odi , fer desaparèixer 3.000 milions d’euros i d’altres incidències  que ara, sembla ser, han evolucionat en sis anys  a simples «bretolades», «malifetes» o «actes de pau», molt semblant als homes de pau que arrosseguen més de 800 morts a les seves esquenes i ara ens donen lliçons d’ètica, moral , política i convivència, tot perquè al nostre Napoleó demagog estatal li falten uns vots i un seguici de paràsits i d’obligats complidors de la Constitució sota jurament o promeses surrealistes volen fer un trencaclosques del nostre estimat país. 

I és que aquesta evolució, dins de l’àmbit de modificació de millora genètica o conductual, ens ha portat de viure en coves, a ser nòmada ,a ser sedentari i d’aquí a ser mantingut, sediciós i la variant potser més perillosa, l’«aborregada».

Temps era temps quan als 60/70/80 només treballava una persona per família, tenien el seu niu d’amor de lloguer o compra (al 17% d’interès) o vivien en un habitatge dels VPO del maligne (el mateix que va construir els pantans amb els quals ara et dutxes), podies caminar tranquil a qualsevol hora del dia pels carrers, hi havia un respecte a la gent gran i  a les autoritats, amb 2.000 pessetes (12 €) emplenaves la cistella, tenies un utilitari, feies un mes de vacances i, fins i tot, pensaves en una segona residència. 

Ara, l’evolució de massa treballadora a mantinguda ha esdevingut un puntal dins de la nostra evolució fàcil de comprendre; després de contractar hipoteques a l’1% a 40 anys, lloguers de  600 a 1.000 € (o més en capitals), de deixar-se la pell fent hores per no arribar a final de mes, veient com autòctons i nouvinguts guanyen més amb pagues, subsidis, aigua, llum, gas i lloguer subvencionats entre d’altres regals o estàncies a hotels a pensió complerta, mentre resten llaguts al sofà o prenen el sol als carres i places millor que treballant, com els mal anomenats «refugiats» —eufemisme d’immigrant irregular—, és normal i comprensible voler formar part d’aquest grup evolutiu que votarà els que els mantenen indefinidament, a costa dels pencaires de sempre. 
Després no trobarem personal per treballar als comerços, hosteleria ni restauració, però es lògic, ja que l’home, dona o d’altres variants (reduït tot als dos únics cromosomes XX o XY) és dèbil i la seva natural condició l’arrossega al mínim esforç.

Un altre esdeveniment evolutiu important dels darrers anys va ser el 2012 amb la dreta aburgesada catalana, moment en què l’Agència Tributária, la UDEF (què cony és això de la UDEF, com deia el Papa Barrufet) i fiscalia de l’Estat anaven darrere dels 3.000 milions d’euros que el Papa Barrufet, la Mare Superiora, els seus escolanets i el seguici de panxes contentes varen distribuir alegrement als més necessitats i els seus 3% i fins a 40% de mossegades; i és que calia apoderar-se d’aquests controls de l’Estat amb una agència tributària pròpia, una policia judicial pròpia i uns jutjats propis que mai es ficaran amb mi, d’aquí l’evolució a independentista i en no aconseguir-ho per les bones, a sediciós convicte o confés.

I com no, la massa «aborregada» dòcil i submisa, que pot tenir trets semblants o compartits amb les dues anteriors i es caracteritza per empassar-se tot allò que els mitjans informatius ens bombardegen, que menjarà insectes, que es vacunarà amb ves a saber quin fàrmac, que no veu el preu de la cistella ni dels subministraments, que pensa que el 36 va ser ahir, que permet la invasió diària i perdre l’estat de benestar social que ens ha caracteritzat a tota Europa.

Tot resumint, cal distreure el personal amb el petó del melenut i d’altres bajanades i recordar constantment allò que va passar al 36, sense reflexionar que en una guerra civil, encara que hi va haver un bàndol guanyador, va perdre tot el país, amb famílies enfrontades, negocis i propietats perdudes, milers de morts i atrocitats que ves per on, els que ho varen viure en directe ja estan gairebé tots morts, però com fan  el secessionistes, divideix i guanyaràs (o perdem tots) .
Fem el mateix «memorial històric evolutiu» amb la invasió de les legions romanes del 218 AC? Amb els visigots el 415? Amb els bàrbars del nord ? Amb els àrabs el 711? Amb els francesos el 1818? Amb l’actual invasió amb pateres? 

Si Darwin aixequés el cap...

Ben cert que Halloween no és una tradició nostra, tenim un Parlament i Congrés ple de personatges terrorífics  que ja fan por i no ens calen costums de fora!