Malgrat els esforços per part dels nostres dirigents de fer-nos veure que vivim en un país idíl·lic ple d’unicorns, sense atur,  sense delinqüència, que pots anar tranquil pel carrer, que els okupes i els violents nouvinguts són entranyables, que amb 20 € emplenes el cistell, que hem de menjar insectes o els seus excrements i altres bestieses pròpies d’afirmacions postingesta de substàncies nocives o prohibides, jo em declaro insubmís polític.

L’EPA (enquesta de població activa) ens confirma de que de 48 milions d’habitants, treballem 21 milions; si treiem els jubilats i els menors de 16  anys, ens queda la maquinària per mantenir els 27 milions restants.

Vagi per davant el meu reconeixement a les  persones que, degut a la seva edat i/o que la empresa on treballaven o la seva pròpia ha tancat, és força difícil que trobin una feina; als joves en canvi se’ls demana una experiència que no tenen i uns sous molt minsos més propis de l’esclavitud, que tot plegat ens dona una taxa d’aturats de persones teòricament actives del 13%.

D’aturats, en tenim a les quatre classes socials (alta, mitjana, baixa o al llindar de la pobresa) i malgrat el que vomitin les persones descompensades neuronalment, gairebé la diferencia entre home o dona d’aturats (no parlaré d’altres opcions d’autopercepció personal ) és d’un 1%.
Ara que tenim tots la pell molt sensible i ens dediquem a etiquetar-ho tot, podríem afegir a les classificacions d’aturats voluntaris una subclasse que anomenaria els barragans o mantinguts.

En tenim d’autòctons, majoritàriament joves NINIS (nomes el 15% dels joves es poden emancipar)  que tot el dia estan davant d’una pantalla de video­joc, ordenador o mòbil i que els pares mantenen estoicament perquè no surt cap feina de la seva especialitat (deuen ser tots tècnics aeroespacials) amb la pagueta per al seu esbarjo els caps de setmana i d’altres de més grans que calculen que entre l’ajut de més de 52 anys, l’atur o d’altres ingressos caiguts del cel i alguna feina en negre, no els compensa aixecar-se per 1.000 €.

D’altra banda, d’aquets barragans en tenim de foranis que pel seu tarannà ja venen amb la idea que a aquest país es ve a ser mantingut sense treballar i que tot és gratis, concepte que implica que hi ha algú que ho paga (els 21 milions d’abans) ja sigui els ajuts a habitatge, col·legis, sanitat, ajuts per a l’aigua, llum, gas..., sense cap més requisit que travessar la Mediterrània i empadronar-se amb la connivència i ajut necessari de totes les administracions i ONGs de diversa i sospitosa calanya.

Lluny queda el moviment migratori cap a Europa a mitjans del segle passat dels nostres pares o avis... per anar a treballar a països civilitzats: s’havia de presentar el contracte de treball, contracte d’habitatge, certificat mèdic conforme no eres portador de cap malaltia infectocontagiosa i, com no, el certificat d’antecedents penals.

Malalties que eren erradicades al nostre territori han tornat; delinqüents internacionals els tenim aquí. Contracte de treball? Per què? Si ja em mantindran. Contracte de lloguer? Ja em donaran habitatge social , em subvencionaran el lloguer o em faré okupa impunement. Per sort, n’hi ha uns quants que venen a treballar i cotitzar.

Tenim boscos i platges per netejar, avis per acompanyar, establiments a plena temporada buscant personal, collites que es fan malbé per manca de braços, i tenim un 13% d’atur? Perdoneu-me però no em surten els números.

I la gent que no treballa i no cobra res o poc de les nostres butxaques, que en fa? De què viuen? Dels estalvis inexistents? Del tràfic de drogues, de vendre cases okupades? De la prostitució?  Dels robatoris? Del top manta? De l’aire? Misteris dignes de CUARTO MILENIO permesos i fins hi tot incentivats.

La mateixa policia reconeix als seus informes que el 80% dels delictes comesos és per part d’estrangers i que el 48% dels presos, que ens costen 2.400 € mensuals (el mateix que una residencia d’avis), són estrangers, sense tenir en compte la nacionalitat d’origen, que sovint no coincideix amb l’administrativa, fàcil de veure amb els cognoms de l’interfecte.

I és que d’altres números que no em surten són el resultat de les eleccions del 23J: al Senat el PP té el 58% i al Congrés només el 38%? Això vol dir que el votant del PP al Senat,  alienat pel maniquí i la seva cohort vota el PSOE al Congres? Vox perd 19 escons?  Els exvotants de C’s han votat socialisme? Tot plegat, un trencaclosques difícil d’entendre si no fos perquè els vots per correu estaven semicustodiats per un quasijubilat i que es va rebutjar la custòdia per part de la policia, que el sistema informàtic que transmetia els vots és d’INDRA, una societat propietat d’un personatge fosc que vol dinamitar Europa promovent la seva invasió, després dels intents de manipulació del vot per correu amb entregues massives sense control, etc., etc., etc., i que a sobre estem lligats de mans i peus perquè arribin a pactes, novament amb hereus dels assassins i dels fugits de la justícia i d’altres perles mantingudes.

Estem a l’equador de l’estiu, ple de festes majors , disbauxa, turistes impacients i amb les butxaques escaldades,  ingestes excessives i, ves per on, amb controls aleatoris i escorcolls, que ja feien falta.