Cada dia tinc més la sensació que la política s’ha convertit en electoralisme. Per desgràcia sembla que aquesta sensació és compartida per molta gent i és evident que això crea una desconfiança i una desafecció envers la política, que en moltes ocasions es veu com quelcom llunyà i aliè a la nostra vida.

Enmig de tot això, i sortint d’una intensa campanya municipal, ens topem amb unes eleccions generals espanyoles un 23 de juliol. Sembla que saltem de campanya en campanya i que siguin més importants els moviments electoralistes que la tasca política que es desenvolupa a la institució. Amb tot això, entenc a totes les persones que desconnecten i reneguen de la política, a les persones que decideixen fer una abstenció activa cansades de promeses i errors de la classe política i a totes les que volen fer un vot útil per evitar un «mal menor».

La meva intenció amb aquest article és intentar transmetre que, tot i aquest context, jo encara confio en la política institucional (la política va molt més enllà de les institucions) i que ho faig gràcies a la CUP. Jo no em veig treballant en cap altre projecte polític encarat a la institució que no sigui la CUP per les dinàmiques internes que aquesta té i per tota la gent amb un compromís tenaç i autèntic que hi he vist dedicar hores infinites.

Per això, més enllà dels errors que hem comès i encara cometrem, la CUP és una assegurança d’honestedat, tenacitat i treball, per una banda, i de polítiques d’esquerra, independentistes i antifeixistes desacomplexades per l’altra. Per tant, davant aquestes eleccions generals que s’emmarquen en una pujada general arreu d’una onada reaccionària (amb la por de l’entrada a un possible govern de l’extrema dreta) i en què moltes persones independentistes estan cansades i desencantades, la CUP és l’única resposta.

És l’única opció que sempre ha plantat i continuarà plantant cara al feixisme sense fissures, que serà un baluard per contenir totes les polítiques regressives i conservadores i que, a la vegada, és una opció netament independentista i conscient que a Espanya hi anem a confrontar i a combatre a una trinxera més per aconseguir la independència del nostre país. I aquesta és la força més gran de la CUP: voler ser a totes les trinxeres per lluitar i treballar per uns Països Catalans socialistes, independents i lliures de feixisme.

Per últim, i un cop he deixat clar que hi ha motius de pes per votar a la CUP, m’agradaria posar sobre la taula la idea del vot útil (sí, estic caient en l’electoralisme). Des del meu punt de vista la CUP és un vot útil per qualsevol persona antifeixista, independentista o d’esquerres, ja que com he comentat és una assegurança en els tres àmbits. Però, l’altre fet que fa que la CUP sigui un vot útil en aquestes eleccions és que segons les enquestes hi ha una possibilitat real d’entrar per la província de Girona i aquest diputat ens el disputem amb VOX. Així que si la CUP entra aquest diumenge per la província de Girona, no només celebrarem tenir la Mireia al Congrés treballant pel nostre país, sinó que també celebrarem que hi haurà un diputat menys d’extrema dreta.

És evident que la institució no és l’únic que importa, que no hem de caure en l’electoralisme i que estem en un context molt complicat i desesperançador, però hem de lluitar a cada trinxera pel nostre país i per l’antifeixisme. Perquè encara que Espanya no sigui el nostre marc, la lluita contra idees que retallaran drets i assenyalaran als més vulnerables s’ha de fer arreu.