A les portes d’unes eleccions, em preocupa el despropòsit dels partits independentistes a Catalunya. A tall d’exemple, hem vist pactar la CUP i el PSOE a Sant Celoni per acabar amb vuit anys de govern de Junts i ERC, o a Roses, on Junts ha fet un canvi de parella i ha abandonat en Joan Plana d’ERC per pactar amb en Josep Maria Martínez del PSOE... Tots aquests moviments, a ulls de la majora d’electors, fa que vegin la següent situació: si jo tinc la cadireta, tinc uns principis que puc canviar —pregunteu-ho si no a l’Ada de Barcelona o al mateix Jaume de Barcelona, que va dir que si no era el més votat no seria l’alcalde. En definitiva, que a ulls de gran part de l’electorat ens queda la imatge de la cadireta i de la manca de principis dels candidats i les candidates que han dit que es presentaven per fer fora la Pepeta o en Pepet, però que si els han ofert una bona regidoria, acaben acceptant i pactant amb la Pepeta o en Pepet. Personalment —potser soc il·lús, qui sap— aquest raonament no me’l crec, i penso que aquestes decisions són fetes pel benestar de la població i no per la cadireta, almenys així ens ho expliquen els i les protagonistes.

El pròxim 23 de juliol hi ha eleccions i penso que hi ha partits que són capaços i enfoquen els missatges en relació amb les preocupacions de gran part de la societat —sobretot dels i les més pobres— i ho fan aportant propostes populistes , xenòfobes, racistes, discriminatòries... Ho fan descaradament, sense vergonya i fins i tot sense saber si és possible fer-ho legalment i/o pressupostàriament, i ho fan surrealistament. A tall d’exemple: «Vox propone el mismo programa electoral para todos los municipios, con incoherencias como proteger las playas de Madrid o “ampliar el metro” de Almería» (El País, 28 d’abril de 2023). El resultat, t’agradi o no, és clar: el 2015 Vox va obtenir 64.385 vots a les municipals i el 2023 un total d’1.608.401... Pas mal, que dirien els francesos que ens venen a visitar a l’Empordà. I mentrestant Junts i ERC i la CUP són incapaços de pactar perquè a Ripoll no governi una mare amb cinc fills que defensa el català, que defensa que el primer de tot són els de casa i que la globalitat trepitja els drets dels ripollesos i les ripolleses de bé i amb vuit cognoms en català.
Preocupat per l’hòstia que es fotran la CUP, ERC i Junts (per cert, podeu col·laborar al Verkami que han obert) el pròxim 23 de juliol, li he preguntat al ChatGPT sobre si es pot per revertir la situació i m’ha dit: 
«Hola! Entenc que estàs preocupat per la situació política i els pactes que s’estan fent entre els partits independentistes a Catalunya, especialment a l’Empordà. Vols saber com es pot mobilitzar l’electorat d’esquerres i independentista de Catalunya davant d’aquesta situació. En primer lloc, és important reconèixer que les negociacions i pactes formen part de la política, i sovint els partits s’han de comprometre per aconseguir governabilitat i implementar polítiques que consideren importants. No obstant això, si creus que hi ha una manca de coherència o principis en alguns pactes, és important expressar la teva preocupació i crítiques constructives. Per mobilitzar l’electorat d’esquerres i independentista, aquí hi ha algunes accions que es poden considerar: informació i conscienciació; promoure un debat públic i una anàlisi crítica de les decisions polítiques. (...) Participació ciutadana: involucrar-te en moviments socials, associacions, plataformes o grups que defensen els principis i valors que consideres importants. Participa activament en les assemblees i debats per expressar la teva opinió. Comunicació: utilitza les xarxes socials, cartes als mitjans de comunicació, blogs o altres mitjans per compartir les teves inquietuds i propostes. (...)Organització política: uneix-te a partits, agrupacions o coalicions polítiques que comparteixin els teus valors i objectius. Contribueix amb les teves habilitats i coneixements a la creació de propostes polítiques alternatives. Participa en les eleccions: informa’t sobre els diferents partits i les seves propostes. Vota de manera informada i anima altres persones a fer-ho. Considera l’opció de ser candidat o candidata en les eleccions per representar els teus valors i principis (...). Recorda que el canvi polític no es produeix de la nit al dia, sinó que requereix un esforç continuat i la implicació de moltes persones. Sigui quina sigui l’acció que decideixis prendre, assegura’t de fer-ho de manera respectuosa i en defensa dels teus principis i valors. »

Tot seguit li he preguntat si podem fer alguna cosa més disruptiva o més radical i m’ha fet una llista de sis accions força mediocre, poc disruptiva i menys radical, però l’important penso que és el consell final: «Recorda que les accions disruptives o radicals comporten riscos i poden generar reaccions negatives o confrontacions. És important avaluar els pros i els contres, així com assegurar-te de mantenir una actitud respectuosa i pacífica en tot moment». Tot plegat em fa reflexionar: com podem combatre propostes de platges a Madrid o metros Almeria d’una forma eficaç, mentre pactem la nostra cadireta sense tenir presents les preocupacions reals de gran part de la societat? Faig memòria i penso en Maria Antonieta... Ella no ho va veure a venir; nosaltres ja hem vist un torero franquista dirigint la cultura a València.