Amb Història de la Hispània romana de Pedro Barceló, iniciem aquesta píndola a la primera meitat del segle I aC, anys 82-45, quan les províncies hispanes es varen convertir en escenari principal de la política de Roma i de les guerres civils que acabaran matant la República. Hispània deixa de ser un camp de batalla contra els pobles autòctons on guanyar «triomfs» i es converteix en una base logística i camp de batalla de les successives guerres civils, la de Sertori entre el 82 i el 72 aC i la segona entre Pompeu i Cèsar dels anys 49 al 45 aC. Sertori era partidari de Màrius, que al seu torn estava enfrontat a Luci Corneli Sul·la. De Sertori, Plutarc va dir: «D’audàcia per lliurar de front una batalla, no en tenia menys que cap altre general del seu temps, però en accions militars de secret i avantatge, per tractar-se de posicions fortes i d’accions que exigien gran celeritat, engany i falsedats, tenia una habilitat que vorejava la genialitat». Sertori era el que en deien «un home nou», no formava part de l’aristocràcia clàssica. Era un excel·lent orador i tenia alguns estudis de lleis. Havia lluitat contra els cimbris i els teutons i sobrevisqué al desastre d’Arausio, una batalla en què les legions varen ser massacrades prop d’Orange, a França. Va ser enviat a Hispània el 97 aC com a tribú militar i es va guanyar fama i reputació de coratge i impassibilitat. Més tard va participar en la Guerra Social, la lluita entre Roma i els pobles llatins que reclamaven drets. El valor i la gosadia el varen dur a ser ferit i perdre totalment la visió d’un ull, però ell estava orgullós de poder lluir sempre un símbol del seu valor.

L’any 82 Sertori havia estat derrotat per les legions de Sul·la a Itàlia i es va dirigir cap a Hispània amb les restes del seu exèrcit, amb la intenció de continuar des d’allà la lluita. Deixa un fort contingent de tropes al pas del Perthus comandat per Marc Luci Salinator, amb la missió d’impedir que les legions de Sul·la que el perseguien entressin a la Hispània Citerior. L’objectiu és fer-se amb els recursos del país i establir un baluard sòlid capaç de resistir els atacs de l’enemic. A Sertori el territori no li és desconegut, ja que havia servit abans com a tribú militar sota el comandament de Titus Didi i tenia un profund coneixement de la situació política, econòmica i militar. Però el seu lloctinent Salinator és derrotat per Gai Anni Lusc, que s’apodera de la Hispània Citerior. Coneixedor i conscient de la seva debilitat, Sertori s’embarca cap a l’Àfrica, a Mauritània, on viu aventures i experiències de tota mena, i per fi derrota allà un exèrcit de Sul·la, moment en què comença a canviar-li la sort, quan una delegació de lusitans el va a buscar perquè els lliuri d’un governador senatorial que els oprimia. Sertori torna cap a Hispània i es posa al davant d’una tropa molt barrejada d’opositors a Sul·la i d’aportacions de diferents pobles hispans, principalment lusitans. Malgrat ser pocs, Sertori aconsegueix vèncer el propretor Aureli Cotta i poc després el governador de la Hispània Ulterior. Plutarc ens diu que Sertori comptava en aquells moments amb dos mil sis-cents legionaris, set-cents libis, quatre mil lusitans i uns set-cents genets, front als recursos dels generals de Sul·la, més de cent vint mil infants i sis mil genets. Sertori entrena les seves tropes en tàctiques de guerrilla lusitanes, que fa compatibles amb la disciplina romana. Veient com anaven les coses, Sul·la decideix enviar a Hispània l’altre cònsol de l’any 79 aC, Quint Cecili Metel Pius, per acabar amb la rebel·lió. Metel ataca Lusitània i pren Olisipo (Lisboa) amb la intenció de reduir els subministraments que rep Sertori del territori. Sertori divideix les seves forces i encomana al seu llegat Hirtuleu que ataqui les legions de Marc Domici Calví, que ha arribat a Hispània per ajuntar-se amb Metel. Hirtuleu venç Calví a Consabura (Consuegra) i més tard el  governador de la Gàl·lia Narbonensi, Luci Manli, que s’havia desplaçat per cobrir els flancs de Calví. La guerra agafa un to molt positiu per a Sertori, que ataca Metel quan tenia els lusitans acorralats a Lacobriga (Lagos) i els aprovisiona. També destrueix una legió que estava dedicada a recol·lectar aliments. Metel s’ha de retirar per reorganitzar-se per a la següent campanya. Just en aquest moment, el dictador Sul·la anuncia que es retira de la vida política i així ho fa. Mor un temps després. 

Sertori cuidava molt les aristocràcies locals, concedint-los normalment la llibertat un cop capitulaven. A Osca va crear i pagar una escola per als fills dels rics i influents, en la qual els nens vestien togues i rebien educació romana. El fet que els nens fossin al mateix temps ostatges de Sertori per assegurar la fidelitat dels pares no va reduir l’entusiasme local per aquesta mostra del desig d’admetre’ls a l’elit de Roma, ja que Sertori sempre va afirmar ser magistrat legítimament nomenat i, fins i tot, va nomenar un «Senat» format pels exiliats que havien fugit d’Itàlia. Quant a les tropes i la barreja d’orígens, Sertori va imposar les normes romanes de disciplina a tots ells. Informat que hi havia un destacament de romans extremadament cruels i brutals amb els hispans, els va fer executar a tots. I va formar la seva guàrdia personal amb un grup de celtibers que varen fer jurament solemne de no sobreviure’l si era mort, a canvi de rebre armes, aliments i oportunitats de glòria. 

A Roma, Gneu Pompeu Magne aprofita la renúncia de Sul·la per fer-se anomenar delegat a Hispània i acabar amb la revolta de Sertori, que acaba d’incorporar vint mil legionaris ben ensinistrats, que portava Marc Perpenna, fugint del cònsol Quint Lutaci Catul. Amb aquestes tropes, la posició de Sertori quedava notablement millorada. I comença una etapa sagnant d’accions bèl·liques en les quals s’ha de decidir el futur polític de Roma entre Sertori, Perpenna i Hirtuleu d’una banda i de l’altra Pompeu i Metel. Pompeu arriba a Hispània amb un contingent de cinquanta mil combatents, amb el qual desequilibra de nou les forces i Sertori ha d’evitar que s’ajunti amb Metel  i aconsegueixin la superioritat numèrica. Al llarg de les campanyes del 76 al 73 aC es produeixen successius enfrontaments al llarg d’Hispània, amb diferents sorts en cada cas, fins que a poc a poc, les legions sertorianes comencen a disminuir, i l’abandonen per demanar reconciliar-se amb Pompeu, com també ho fan els aliats hispans. Finalment, Sertori és assassinat pels seus immediats col·laboradors i Pompeu es dedica a rendir totes les ciutats que encara eren fidels a la causa sertoriana, a recompensar els aliats, i funda Pompaelo (Pamplona). Pompeu fomenta la romanització del territori i atorga drets de ciutadania a hispans que li havien prestat serveis, com Luci Corneli Balb de Gades (Cadis), la família del qual serà la primera de províncies que arribarà al consolat a Roma. Pompeu arriba a Roma l’any 71 aC i celebra un «triomf» molt vistós. Plini el Vell ens explica que «Pompeu va passar pels Pirineus, on va deixar els seus trofeus, en els quals va transcriure els noms de vuit-centes setanta sis ciutats sotmeses en les seves victòries entre els Alps i els extrems d’Hispània Ulterior; en cap es va esmentar el nom de Sertori».