Aquesta setmana hem encetat una nova legislatura i tenim per davant quatre anys més per dedicar al poble de l’Escala i a la seva gent. Quatre anys en què haurem d’afrontar reptes importantíssims que, per altra banda, fa massa temps que esperen que els abordem.

És cert que la legislatura que hem tancat aquests dies ha estat marcada per factors incontrolables i que han trastocat els plans de tothom, però també ho és que hi ha temes que arrosseguem de fa molt més que quatre anys i que, per tant, no estan estancats per culpa de la pandèmia ni de qualsevol altre factor extern que no sigui la voluntat política.

Avui, doncs, arrenquem de nou i ho fem amb temes tan importants sobre la taula com l’accés a l’habitatge, que fa que els joves hagin de marxar del poble perquè no troben un lloc on viure i ens dona un resultat de més de 4.000 persones, de 10.500 que som, amb més de 65 anys i per tant d’un envelliment progressiu del nostre poble.

La necessària transició energètica, tema en el qual estem a anys llum de la majoria de pobles i ciutats de la nostra dimensió i que cal que entomem com un imprescindible en tot que fem, com en noves zones d’enllumenat públic, la substitució de sistemes de calefacció municipals, la gestió de residus i, per descomptat, en la generació d’energia compartida amb la ciutadania.

La necessitat d’ampliació de l’escola bressol, un espai que queda petit per la demanada que té i que té possibilitats d’ampliació en l’espai on es troba, i també la gestió de l’oferta educativa per a l’etapa postobligatòria i l’ajuda al transport perquè tothom pugui estudiar el que vulgui i on vulgui.

La sobresaturació del pavelló municipal, que té més de 40 anys, i que sobretot en la franja de la tarda, està, i permeteu-me la vulgaritat, trinxat d’activitats que tenen la necessitat de créixer per assolir grans objectius en competicions catalanes i estatals i no ho poden fer per falta d’espai. 

La gestió de la piscina, la connexió entre barris, la recuperació i gestió pública de la zona blava i l’aparcament, la redacció del POUM, els projectes de Vilanera i l’estany de Poma, el d’una sala de teatre – auditori com mereix un poble com l’Escala, la gestió de la neteja i recollida de residus, l’aposta clara per les polítiques d’igualtat i l’acompanyament de les dones i persones vulnerables en situació de risc..., i tantes altres coses que, necessàriament, hem d’abordar ja, sense deixar perdre ni un minut més.

Tenim molt feina, i és molt semblant a la que teníem fa quatre anys. I com vam dir, i fer en aquell moment, som aquí per fer-la. Amb la mà estesa i l’actitud de col·laboració que ens defineix però amb la mirada crítica que se’ns exigeix i la funció fiscalitzadora del govern que, creiem, ens toca dur a terme, com a segon partit del consistori.

Tot i això, no podem oblidar un dels missatges més clars que ens ha enviat la ciutadania en aquestes eleccions: el descontentament vers la política de més de 50% de les veïnes i els veïns de l’Escala. Més del 50% de persones que no van anar a votar, dient-nos clarament, que alguna cosa no estem fent bé. Hem de treballar, també, perquè totes aquestes persones sentin l’Administració com a seva. Propera i preocupada pels seus problemes i no llunyana i intranscendent. Hem de treballar, i això és una cosa de tots, per recuperar la il·lusió i les ganes de contribuir a fer un poble millor, de tots i totes les escalenques.

Ara cal explorar polítiques noves. Pensar solucions modernes i treballar en direccions com, fins ara i durant aquests 16 anys, no s’ha fet. Perquè si seguim aplicant les idees i solucions de sempre, seguirem aconseguint els mateixos no resultats de sempre. Hem d’atrevir-nos a explorar noves vies i intentar, així, desencallar tot allò que arrosseguem des de fa quasi dues dècades.