Els que ja tenim certa edat hem conegut sobradament que Roses i Empuriabrava han estat un referent a la vida nocturna de la Costa Brava a tot Europa.

Per diversos motius, com mala gestió, manca de renovació generacional, canvi d’hàbits, concursos de creditors, denúncies de veïns amb la pell molt fina, clients conflictius, alcaldes envejosos, etc., etc., la nit a la comarca ha canviat molt... a pitjor.

Lluny queden aquelles nits vora la piscina de Pasarel·la, les sessions de làser show del Chic, Scopas i Octupussy, les festes d’estiu i tants esdeveniments dignes de menció que emplenaven las nits d’estiu i també fora de temporada.

Fa uns dies ens ha deixat «Nando«, un dels «alma maters» de Pasarel·la, i espero que allà on hagi anat porti la disbauxa i el seu «savoir faire».

D’anècdotes al Chic, la que recordo millor és que a una de les gales de l’elecció de Miss España 1982, tot ple de periodistes, Misses desfilant a tort i a dret, familiars de les aspirants, representants artístics i bestiari famós, vaig comprovar en primera persona com es remena una cafeteria hores abans de qui serà la guanyadora; jove i innocent que era jo, com ara, vaig conèixer una persona que ara es diu Bibiana Martínez, en altre temps Bibi Andersen, en altre temps Manolo Fernàndez... amb la mateixa alçada que jo (1,85), imponent, però amb una gola i uns canells més grossos que els meus, petit detall que em va fer qüestionar si no l’origen de les espècies de Darwin, sí la seva evolució, sense cap necessitat de col·lectius minoritaris cridaner reclamant res, tot dins la normalitat que hauria de ser voler o sentir-se diferent, però sense necessitat d’espectacles grollers.

I és que de desfilades avui dissabte, moment en què redacto aquestes reflexions, en tindrem de tota mena i tots els colors.

Avui que es constitueixen els ajuntaments després de les eleccions del 28-M i  tindrem el plaer de veure com hi hauran canvis en equips de govern, gent nova amb  o sense experiència política, gent que haurà de tornar a guanyar-se les garrofes a la vida civil, si és que mai havien tingut una feina, d’altres que tornaran sota l’aixopluc del seus pares per continuar ser mantinguts, gent il·lusionada per engegar projectes nous, gent acollonida perquè no els facin auditories econòmiques o de gestió, candidats que s’han presentat a altres comicis per dos, tres o quatre partits diferents i que per això Kafka hauria de reescriure la seva obra magna La metamorfosis,el mal perdre d’alguns ineptes acostumats a mamar durant anys de les mamelles de la política, com es desinfla el rojerío podemita o l’independentisme, i el més divertit de tot plegat, els pactes antinatura de perdedors a les urnes i guanyadors als despatxos.

I és que dir abans de temps amb qui pactaràs o no pot ser molt perillós, ja que la política, com en altres circumstàncies de la vida, et pot fer anar al llit amb parelles surrealistes; farts estem de sentir el maniquí del Falcon dir que no pactaria amb terroristes (880 morts)  ni independentistes (7.500 empreses fugides) o el semental geperut de Galapagar i la seva agència de col·locació de concubines a càrrec dels nostres impostos. 
Personalment, gaudeixo que molts amics i familiars entrin a formar part, ja sigui com a govern o oposició als ajuntaments avui constituïts, i el meu consell és que recordin que es deuen principalment al vot dels seus electors, dels seus veïns, que deixin de banda les ideologies de partit i, com a administració més propera a la ciutadania que és un ajuntament, que trepitgin el carrer, que es prenguin un tallat al bar, que comprin a les botigues del barri, que escoltin la gent i solucionin veritablement els seus problemes, que és allò pel quals els han votat. 

A la comarca, potser tenim dos clars guanyadors; Figueres i, com no, en Jordi Masquef, ja que Figueres es mereix un canvi i, com no, en Jordi i la seva candidatura amb gent molt preparada i compromesa es mereix l’oportunitat que li varen prendre mitjançant un pacte de perdedors, i vaig tenir el plaer de dir-l’hi personalment.
Pau també esdevé una renovació amb gent jove i molt il·lusionada que ben segur aportarà aires nous a la política municipal.

Tenir majories absolutes, si bé es molt desitjable a l’hora de governar, pot ser perillós si s’esdevé amb el temps i amb l’afany de poder en una tirania o  despotisme personalitzat com hem vist a Roses, Barcelona o amb el gran perdedor de les eleccions municipals arreu del país malgrat que no fos candidat, Mister Falconeti, i i tant de bo sigui també el gran perdedor a les properes generals del 23-J.

Aneu a votar el 23-J, amb el vot i amb el cap; molts es varen quedar pel camí perquè avui nosaltres...

Bon començament d’estiu i de canvis.