nn Continua l’obsessió per la desestacionalització quan parlem de turisme. I amb raó. La desestacionalització és possible sobretot en dos supòsits: en entorns urbans on els recursos i els serveis turístics poden estar funcionant tot l’any o bé, en apostes professionalitzadores en la que més que turistes ens poden visitar professionals que venen a treballar o a perfeccionar la seva tècnica: esportistes, productores cinematogràfiques, congressistes, etc. 

Però abans de començar és molt important ordenar l’oferta turística de fora de temporada estival. En temporada d’estiu, l’oferta pública i privada és madura i ja està ordenada. Ja siguin recursos turístics de primer nivell com simples serveis turístics. A l’estiu tota l’oferta està disponible de manera permanent, ja que el volum de visitants és molt gran. 

El problema el tenim fora de la temporada alta. Aquí és quan les coses comencen a anar malament. Molta de l’oferta turística o bé es tanca, o bé es redueix i ja no està disponible tots els dies ni tots els horaris. És normal. Amb menys volum, menys oferta disponible. És per això que les ciutats es converteixin en el marc ideal per desestacionalitzar ja que disposen de per se, d’una massa crítica suficient que fa que l’oferta es pugui mantenir encara que el volum de turistes sigui menor. Però som una destinació amb només una ciutat amb una població prou estable durant tot l’any i, en canvi, tenim molta oferta concentrada en zones amb poca població.

Apostar per atraure turistes en temporada baixa sense tenir ordenada l’oferta, sense saber què hi ha disponible i què no, què està obert i què està tancat, no té cap sentit. I aquí, la responsabilitat no és del privat sinó de les administracions que es dediquen a promoure la destinació.

Les administracions, però, es dediquen a promocionar la destinació sense tenir en compte el tipus d’activitats que es poden fer depenent de la temporada de l’any. 

No hi ha un verdader coneixement de «què es pot fer» en els mesos més fluixos de l’any. 

És imprescindible ordenar tota l’estructura turística disponible fora de temporada si el que es vol és desestacionalitzar. Cal tenir molt clar quina és l’oferta de la nostra zona en temporada alta i quina és l’oferta en temporada baixa. 

Però més enllà de les administracions, també el sector privat té una responsabilitat. I és que en la majoria dels casos tampoc tenen ordenada l’oferta i encara menys comunicada. Recursos turístics ideals per temporada baixa com l’enoturisme o el turisme de natura més o menys ho tenen ordenat, però d’altres més madurs com els nàutics o més emergents com l’oleoturisme encara queda molt camí per recórrer.

I un cop es tingui clara l’oferta real de la destinació en cada temporada, les administracions i els privats han de ser capaços de reforçar aquells aspectes coixos de l’oferta. No en som conscients però hi ha molts buits en l’oferta turística en temporada baixa. I si no s’omplen, és difícil desestacionalitzar.

L’objectiu hauria de ser que, sigui a l’època que sigui, hi hagi una estructura turística suficient per estar a l’alçada d’una veritable desestacionalització turística.

Hi ha molt camí a córrer, però el primer pas sens dubte és ordenar abans de comunicar. No es pot continuar anant a les palpentes i pretendre desestacionalitzar.