Volia parlar d’en Jordi Masquef, de l’Anna Massot, d’en Joan Plana, la Núria Escarpanter, d’en Josep M. Cervera... Però millor deixem passar els 100 primers dies i avui em centro a parlar de l’energia i la il·lusió de la Isabel Burgas i tot l’equip de l’IES Cendrassos i de l’aposta ferma de l’Eduard Bech del Museu de l’Empordà per fer de l’educació un dels pilars del museu. Fruit d’aquesta energia i il·lusió i d’aquesta aposta, l’institut ha estat protagonista d’una notícia important en el marc de l’anunci que ha fet aquesta setmana la Fundació Carulla dels resultats de la 45a edició dels Premis Baldiri Reixac, els guardons anuals que impulsen i reconeixen projectes educatius que utilitzin l’art i la cultura per millorar i transformar la societat. Aquest any els premis fan valdre l’esforç i treball que es fa des dels centres educatius per fer front a la progressiva desaparició del català entre els joves i per sensibilitzar sobre l’emergència climàtica. L’Institut Cendrassos de Figueres ha estat guardonat amb un dels Premis Baldiri Reixac a experiències innovadores per haver treballat la gestió emocional, la inclusió i el foment de l’esperit crític. El treball es titula «Pliboniga, millorem el nostre entorn» i és un dels 29 reconeixements atorgats entre els més de 100 treballs presentats.

Aquest, per mi, és un reconeixement a la necessitat que cal promoure la col·laboració entre entitats culturals i centres educatius, ja que entenc que és essencial per enriquir l’experiència educativa dels alumnes i fomentar la seva creativitat i aprenentatge. «Pliboniga» exemplifica la importància de les sinergies entre l’educació i la cultura per crear oportunitats úniques per als estudiants; és un projecte educatiu que pretén, en primer lloc, generar un model d’activitat educativa reproduïble (aquesta era la seva tercera edició) i centrat en la innovació oberta. En segon lloc, realitza un exercici experiencial amb els grups de primer curs d’ESO, capacitant tant els docents com els estudiants en competències, processos i habilitats d’innovació social, i identificant les possibilitats i oportunitats d’aquesta col·laboració entre entitats culturals i educatives. I finalment, estableix una aliança de col·laboració amb el Museu de l’Empordà per treballar en projectes socials, artístics i culturals. Una metodologia centrada en el learning by doing, és a dir, l’aprenentatge mitjançant l’activitat. Això implica permetre als estudiants experimentar i practicar conjuntament, aportant millores en el seu entorn natural més proper. Mitjançant aquesta metodologia, els alumnes aprenen a utilitzar eficaçment eines i recursos per resoldre reptes concrets de la seva realitat vital i futura. Aquest enfocament permet treballar competències de diferents àmbits, com el fet d’aprendre a aprendre, la participació, la dimensió cultural i artística, el medi ambient i la comunicació oral. Un projecte que permet i proporciona als docents l’oportunitat d’aprendre nous mètodes de treball i continuar formant-se. Per als estudiants, ofereix una experiència memorable mitjançant una metodologia innovadora i el treball en un repte real i proper. Per al centre educatiu, suposa una projecció en la comunitat i contribueix a formar ciutadans actius, participatius i resilients. Per al museu, aquesta col·laboració li permet transformar la societat fent servir l’art com a pretext i obrir-se a un públic jove, crític i amb gran potencial.

Pliboniga dona accés a l’alumnat a la cultura, als llenguatges artístics i permet fomentar la creativitat, i ho fa a partir de diferents elements:  en primer lloc, l’aproximació al museu i la seva col·lecció d’art permet als estudiants interactuar amb els diferents llenguatges artístics i conèixer el patrimoni cultural de la seva comunitat. A més, es fomenta la creativitat mitjançant la creació i inspiració a partir de les obres d’art, utilitzant-les com a font d’inspiració per a noves creacions i reinterpretacions. El format de hackató i l’enfocament creatiu i artístic de l’activitat també estimulen la creativitat i la col·laboració entre els estudiants. Conclusió: el projecte «Pliboniga» de l’Institut Cendrassos de Figueres és un exemple inspirador de col·laboració entre entitats culturals i centres educatius. 

Aquesta iniciativa posa de manifest la importància de les sinergies que cal impulsar entre l’educació i la cultura per a l’enriquiment dels alumnes, la promoció de la creativitat i l’aprenentatge significatiu. A través d’aquesta experiència, els estudiants tenen l’oportunitat de connectar amb el patrimoni artístic i cultural de la seva comunitat, desenvolupar competències i habilitats clau, i esdevenir ciutadans actius i crítics. És fonamental impulsar més projectes d’aquest tipus per aprofundir en l’educació integral dels joves i promoure una societat més rica culturalment i creativa. Un primer pas podria ser implementar un «Pliboniga» als nous consistoris; així els nous equips de govern de les ciutats tindrien l’oportunitat d’aprendre que cal fer front als reptes de la seva població amb un enfocament obert, amb una mirada holística i un treball en horitzontal. En definitiva, esdevenir  no només polítics sinó també activistes i actuar en llibertat, passió, obertura, valor social, cura, acció i creativitat, i fer un pliboniga, que per cert, significa ‘millora’.