En posar-me davant de l’ordinador, he vist que aquest article sortirà la setmana de Sant Jordi i, per tant, he pensat que fatalment haig de parlar de llibres i roses.

De les roses està tot dit: hi ha mil cançons i poemes que parlen de la seva bellesa i olor en contraposició a les seves espines com a metàfora de la vida. De tot vaig ben servit: en el meu jardí tinc tres rosers que fan roses i, d’un temps ençà, formo part d’una editorial la finalitat primordial de la qual és fer llibres. Així que, parafrasejant un autor que no fa gaires anys estava de moda i ara bastant oblidat, Francisco Umbral, diré que avui:«Yo he venido aquí a hablar de mis libros», i quan dic dels meus llibres em refereixo als d’Edicions Cal·lígraf.

Des de que vam començar, ara ja fa onze anys, he descobert que, emocionalment, la feina d’editor és una barreja de col·leccionista i caçador de bolets. M’explico: publicar llibres, de la manera que en diríem artesanal  com ho fem les editorials petites —impròpiament dites independents—, té molt a veure amb la dèria del col·leccionista que es passa la vida cercant objectes molt apreciats per diverses raons per a ell i inexplicables per a la resta dels mortals, raons que no tenen res a veure amb la bellesa formal, el contingut, l’actualitat o qualsevol altra qualitat de l’objecte col·leccionat. Es coneix de pe a pa cada peça de la seva col·lecció, aquell matís que la fa singular i cobejable , i el màxim plaer és compartir-les amb els altres i contagiar-los el seu entusiasme.

L’altra similitud de l’editor és amb el caçador de bolets. Hi ha tanta varietat de bolets com de llibres, i la immensa majoria de llibres, com de bolets, són digeribles, una minoria tòxics, d’altres produeixen alteracions dels budells i alguns, fins i tot,  al·lucinacions. Entre els digeribles n’hi ha d’insípids, de bons, de molts bons i d’excel·lents, i, naturalment, a l’hora de classificar-los, és determinant les preferències de cadascú. Quan cau a les teves mans un llibre excel·lent i tens possibilitats de publicar-lo, sents un pessigolleig similar a l’estómac  com quan trobes al bosc una clapada de múrgoles o d’ous de reig. 

Editar llibres és apassionant, divertit, i si treballes amb bons professionals: traductors, correctors, maquetistes i impressors, podríem dir que fins i tot senzill. Però a partir d’aquí comencen les dificultats, i la principal és: la venda. 

Aquí hi ha una diferencia fonamental, ja que els bolets són molt més fàcils de vendre: la gent espera amb ànsia que apareguin al mercat, en coneix el gust i les qualitats culinàries, i el compra  sense preguntar-se quin bosc l’ha  produït.  

El problema  surt quan —i ara parlo com a editor petit, per tant sense capital per invertir en publicitat— tens un llibre fantàstic, ben escrit i ben editat però l’autor  no és conegut, no surt a la tele, no és mediàtic... Com donar a conèixer aquelles meravelles, que tu has assaborit mentre l’editaves, a la resta dels mortals? 

I llavors em ve a la ment aquella frase que em van ensenyar quan anava als frares: «Predica en todo tiempo y lugar, con ocasión o sin ella».

Però anem al gra, seguint aquesta màxima i aprofitant que diumenge serà Sant Jordi, avui us parlaré de llibres de Cal·lígraf, i seguint amb el símil dels bolets començaré parlant d’aquells que són exquisits, com les trompetes de la mort, que per desconeixença molta gent ni els ha tastat, i això traslladat al món dels llibres puc citar alguns títols publicats per Cal·lígraf que han estat un fracàs de vendes totalment immerescut. En primer lloc, Baró i dandi, la novel·la, escrita en valencià, d’un jove de poble que va a estudiar a la capital llevantina quan la ciutat bullia de rock i contracultura, als començaments de la democràcia. Un altre injustament fracassat en vendes és La ilusión de otra cosa, un relat trepidant, en clau de novel·la negra, dins la millor tradició de la literatura sud-americana, que tracta de la lluita per la vida d’un jove argentí i la seva parella emigrats a Miami en l’època de l’atemptat de les Torres Bessones. I si n’he de citar tan sols tres, el darrer: Una casa a Cadaqués, el testimoni dels que van viure un fet excepcional al nostre país: el regal per part d’amics d’una caseta de pescadors a una parella de poetes, Carles Riba i Clementina Arderiu, tornats de l’exili. La gestació de la idea, els participants, les paraules i les cròniques d’aquells dies.

Però evidentment no tot han estat decepcions. També hi ha hagut èxits inesperats i espectaculars, com aquells dies que vas al bosc sense gaire fe i tornes amb el cistell ple a rebentar de bolets. El primer de tots: Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia, el nostre best-seller, un relat en primera persona de Roser Rosés, que va marxar als 12 anys de colònies a Rússia per fugir dels bombardejos de Barcelona l’any 1939 i va tornar, després de passar la guerra mundial fugint del alemanys, ja feta una dona als 21 anys, en plena postguerra franquista, en un temps de silenci i repressió. Darrere seu en vendes segueix la novel·la de l’Escala, La dolça Caterina, un relat fluid i engrescador en el qual a través d’una saga de tres dones, neta, mare i àvia, l’autora repassa la transformació, al llarg de tot el segle xx, d’un petit poble de pescadors en una gran vila turística. D’aquest llibre a les fires diem que té garantia, ja que si no agrada, el pots tornar, i fins a la data d’avui ningú ho ha fet. En el tercer lloc en el rànquing dels més venuts tenim un clàssic universal de la poesia moderna, Poemes de Kavafis, traduït per Carles Riba. Un poemari excepcional que agrada fins i tot als que no llegeixen poesia.

No us vull avorrir amb les històries dels nostres llibres, tan sols pretenc interessar-vos en la seva lectura. Queden un centenar més de títols publicats, tots magnífics, i podeu fer-ne un tast entrant a la nostra web, www.edicionscalligraf.com, i valorar per vosaltres mateixos quin és el que creieu que us agradarà més.
Per acabar, us explicaré breument les nostres darreres novetats. Començaré per un deliciós llibre infantil il·lustrat, L’avi Carmelo, de l’il·lustrador d’aquests articles, Dani Torrent; la pervivència de l’avi en el record del nen i de l’aprenentatge viscut amb ell. Un altre llibre il·lustrat, en aquest cas per a adults, és el dels germans Mercè i Pau Riba: Trànsit, prosopopeia de la infància amb il·lustracions de la primera i poemes del segon, una revisió lúdica dels personatges infantils de casa nostra. Dos llibre de poemes ben diferents també són novetat de Sant Jordi:  Us escric des d’una presó de Grècia, on Panagulis fa un cant a la llibertat des de la presó, torturat per la dictadura dels coronels grecs, i  A contravent, un altre gran poemari, del figuerenc Lluís Bosch. Tampoc podia faltar en una editorial empordanesa un llibre que parlés de casa nostra: L’Empordà per a mitòmans, de X. Febrés, imprescindible per conèixer racons de la nostra comarca que han esdevingut mítics per una raó o altra.

Finalment, dos llibres  molt especials: un de filosofia, editat per primera vegada ara fa cent anys, Elogi de la mentida, escrit per un mestre anarquista que va morir gasejat a Auschwitz i que ha tingut un gran ressò mediàtic, i l’altre parla de política catalana i encara està calent, acabat de sortir d’impremta, De la resistència a la independència, i explica què  és el Consell de la República.

Seguint amb el símil dels bolets, com veureu, ha estat un bon any. Us esperem a la parada, que tindrem el proper diumenge a la Rambla de Figueres i al passeig Lluis Companys (Arc de Triomf) de Barcelona, per continuar parlant de llibres.

Bona diada!