L’èxit del llibre La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, d’Antoni  Simon (Ed. Afers), constitueix un fenomen que rarament es produeix quan es tracta d’un estudi profund i ben documentat, com és el cas que ens ocupa. L’explicació la trobem en la temàtica tractada i precisament en la rigorositat que manifesta l’autor. 

Catedràtic d’història moderna i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Simon hi fa la crítica d’un concepte fonamental en el debat polític d’ara i d’abans: el de la «unitat d’Espanya». Hi denuncia el valor transcendent que, des del nacionalisme espanyol, se li ha atorgat: el d’una màxima intocable i indiscutible. I remarca com, malgrat aquesta importància, no existia fins avui un estudi monogràfic específic sobre la seva fonamentació intel·lectual. Precisament això és el que ell ha volgut fer amb el seu llibre. A nivell teòric, ha partit de la història que es preocupa de la gènesi dels conceptes, de la història intel·lectual i, sobretot, de la proposta del pensador Michel Foucault (1926-1984) sobre la relació entre els conceptes, la ideologia i el poder. 

Simon fa una anàlisi històrica de l’elaboració i el desenvolupament d’aquesta idea-motor del pensament polític espanyol i en remarca el seu sentit, no de realitat històrica, sinó de projecte polític orientat cap al futur. Així, si bé analitza (de manera ben detallada) els antecedents que la idea «unitat d’Espanya» ja té a l’època medieval i al segles XVI i XVII, la seva conversió en concepte fonamental, segons ell explica, no es produeix fins a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. La seva recerca «arqueològica» el mena fins a l’actualitat, per remarcar com la gran distància existent entre l’ideal unitarista nacional espanyol i la mateixa realitat política plurinacional d’aquest estat no ha fet sinó aprofundir-se, a causa precisament d’aquest discurs idealitzat sobre la «unitat d’Espanya», que, en  aplicar-se de manera autoritària, ara i abans, ha generat un conflicte perpetu. Així, conclou que «el valor màxim del nacionalisme espanyol —la unitat de l’estat-nació— xoca amb el valor de la convivència inherent a un sistema democràtic contemporani».   

L’objectiu bàsic de l’estudi de Simon és el d’oferir «una eina per lluitar contra els mals usos històrics que serveixen per justificar subjeccions del passat, del present o del futur projectat, les quals són incompatibles amb els valors fonamentals de la convivència col·lectiva lliure i democràtica». Un llibre imprescindible, doncs, per als qui defensen la lliure elecció dels pobles a decidir el seu destí.